per Mite Ferrer Fàbregas
Dijous 26 al saló de pedra hem pogut escoltar l’arquitecte Esteve March sobre un tema que ha demostrat dominar per tots cantons que és la relació d’aquests dos personatges de la cultura catalana.
Eugeni d’Ors, periodista i escriptor, es dona a conèixer sota el pseudònim de Xènius escrivint una columna diària del 1906 al 1920 a La Veu de Catalunya, periòdic de la Lliga, columna que anomena Glosari. En aquesta publicació difon les idees bàsiques del noucentisme, de tal manera que n’esdevé el referent per als intel·lectuals de l’època on predominava el moviment anterior, el modernisme. Quan Prat de la Riba és president de la Mancomunitat de Catalunya el nomena secretari general de l’Institut d’Estudis Catalans el 1911. Més endavant, el 1914, passa a ser el director de l’Escola de Bibliotecàries i el 1917, se li dona el càrrec de Director d’Instrucció Pública mesos abans de la mort de Prat de la Riba. D’Ors se sent segur amb aquesta acumulació de càrrecs que Puig i Cadafalch, el nou president, reorganitza en diversos àmbits i responsables. D’Ors no accepta perdre el poder i la influència, presenta en una carta la seva dimissió i comença una lluita contra Puig i Cadafalch, fins i tot el repta en un duel.
El caràcter sobri, la gran competència i formació del mataroní topa amb la personalitat vanitosa i egòlatra d’Ors. Aquest, ofès contra la institució i els seus col·laboradors trenca amb el país i la llengua marxant a Madrid. Passa a escriure en castellà i es fa afí al règim franquista que el reconeix com a intel·lectual de les seves idees.
Esteve Mach ha defensat amb múltiples arguments i documents la tesi que no fou Puig i Cadafalch qui apartà d’Ors sinó que fou aquest que, ressentit i ferit d’orgull, va dimitir i marxant, va esborrar el seu país i la seva llengua.
Si voleu podeu seguir tot l’acte al Canal de Youtube dels Amics de Puig i Cadafalch
