ORLANDO
Virginia Woolf
per Montse Rodó
Era molt jove quan vaig llegir Orlando per primera vegada, però em va impressionar vivament la història del seu fantàstic protagonista. Tampoc en sabia res de la seva autora, que des de llavors he llegit amb entusiasme, tot i que el nom em sonava de Qui té por de Virginia Woolf, una pel·lícula on la Liz Taylor i en Richard Burton es discuteixen a cor que vols tota l’estona. Encara no he esbrinat el perquè d’aquest títol.
La vaig llegir en castellà, segurament en la traducció que en va fer Jorge Luís Borges pocs anys després que aparegués l’original anglès Orlando, a Biography l’any 1928, i que no es va poder editar a l’estat espanyol fins al 1973. Aquesta traducció de Borges és molt qüestionada d’uns anys ençà per la pàtina conservadora i gens feminista amb què va tapar la voluntat transgressora i reivindicativa de l’autora.
Orlando és la falsa biografia d’un jove cavaller anglès de la cort elisabetiana, ric, seductor i ben plantat, lletraferit i amant de les arts, que viu travessant 500 anys d’història, del segle XVI fins al XX, i que, de manera fortuïta i impensada, es desperta un matí convertit en dona, com si fos la cosa més natural del món.
Les peripècies d’Orlando a través del temps permeten Virginia Woolf parlar de la Història, i entre moltes altres coses, del gènere com a constructe social i de les emocions, que el/la protagonista experimenta de la mateixa manera quan és home que quan és dona. De fet, es un homenatge i una carta d’amor a la seva amiga i amant Vita Sackville-West, en qui es va inspirar per crear el personatge.
Orlando és una novel·la estimulant i reivindicativa, intel·ligent i escrita amb gran delicadesa; segurament , també és la primera novel·la sobre una persona transgènere. La veu narradora del biògraf imaginari és divertida, juga amb el lector i el porta a reflexionar sobre els límits de l’escriptura i la creació artística, a més de fer una sàtira del gènere biogràfic anglès, protagonitzat sempre per homes.
Després de tants anys he llegit de nou la novel·la com si fos la primera vegada, gràcies a la delicada edició d’El cercle de Viena, i sobretot , a la magnífica traducció que n’ha fet la Marta Pera Cucurell, d’una sensibilitat i riquesa lingüista que ha estat guardonada amb el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció en Llengua Catalana 2023.