per Blai Forns
El 7 de juny de 1494 es va signar el Tractat de Tordesillas entre Castella i Portugal en el qual es va estipular que les terres més enllà del meridià 46 serien per Castella, i les que es trobessin abans del meridià 46, serien per Portugal, les dues grans potències colonials del moment.
Portugal i Castella es posicionaren com a grans potències colonials per dos factors concrets:
- El primer, per l’accés a l’Oceà
- El segon, pel fervor militar que venia de l’expansió territorial que havia comportat la destrucció planificada i organitzada d’Al-Andalus.
Al s. XIII toparen amb Granada i, davant la impossibilitat d’expandir-se per la península, cercaren alternatives. Portugal va arribar a Madeira i les Açores, mentre que Castella es topà amb les Canàries.
Quan l’any 1492 Cristòfor Colom arribà al Carib, van veure la necessitat d’establir àrees d’influència per curar-se en salut.
Potser, del tractat, hi ha dos fets de gran rellevància a tenir presents:
- El primer és que degut a la ignorància de la geografia americana, els portuguesos van poder establir-se a Amèrica, quan la idea original era que Amèrica només fos per Castella.
- El segon, que no va haver-hi el Papa com a mitjancer. Normalment, en els conflictes polítics o diplomàtics, el Papa exercia un paper de mediador i aquí residia força part del seu poder: poder decantar la balança. En canvi, si bé és cert que aquest tractat va sorgir, del tractat previ de les Butlles Alexandrines emeses pel Papa, i es va modificar entre ambdós països sense necessitat de mitjancers.
L’ocupació territorial i la conquesta de l’Amèrica castellana es va veure beneficiada per tot un seguit de caramboles: la lluita entre l’imperi Maia i Asteca, les profecies dels locals que parlaven de l’arribada d’un home blanc i els buits de poder que hi havia. També hi va ajudar la introducció de noves malalties , que portaven els conqueridors, i que causaren grans mortalitats entre la població autòctona.
