per Pep Famadas
M’agrada
M’agrada que gent de fora, sobretot famílies joves, decideixin establir-se a Argentona, em provoca un punt d’orgull primari que la vegin com un referent a l’hora de cercar un futur de benestar. És molt clar que la seva situació, prop del mar entre muntanyes, amb un clima suau propi del Maresme i a prop de Barcelona la fan atractiva.No diria mai que és millor lloc del món per viure-hi, segur que podria refer la meva vida en molts altres llocs, però a la vila m’hi lliga el fet que la meva família fa centenars d’anys que hi és establerta, això i les condicions que abans he esmentat relacionades amb la situació, fan que no em passi pel cap tocar el dos.Pel que fa als forasters que decideixen ser nous veïns, d’entrada he de dir que gran part dels meus amics han vingut de fora.Els forans que opten per venir a viure a prop nostre, valoren el que ressaltava en el primer paràgraf, i són gent que de seguida s’integren a les institucions escolars i aporten una mirada més oberta i dinàmica al conservadorisme habitual del poble. Amb ells Argentona ha passat de ser un nucli pagès tancat a una població de treballadors més liberals, encarada, per a bé o per a mal, al món global.
No m’agrada
No m’agrada gens que joves argentonins hagin de refer la seva vida fora del poble per manca d’habitatge. La forta demanda provocada en part –només en part– per gent que volen fugir de municipis més densos, fa encarir l’oferta d’habitatge. Els preus de compra o de lloguer són desorbitats pel jovent que decideixen deixar la llar dels pares i que sovint disposen d’un sou que no els permet fer front al seu propi habitatge. Ben segur que si el treball fos ben remunerat, ho tindrien més fàcil. D’altra banda, a la premsa han sortit les dades comparatives d’ habitatge social de tots els països d’Europa i és clar, Espanya és a la cua amb 2,5%. A Argentona tenint en compte els habitatges que hi ha i el nombre d’habitatges socials, el tant per cent ve a ser força més baix, ja fa anys que es van fer les últimes promocions. Amb això voldria dir que la construcció d’habitatge protegit amb preus de lloguer o de propietat assequibles és una manera d’afavorir que la gent jove no es vegi obligat anar-se’n.
