Per Mercè Oliveras Balart
L’autor, C. André, d’aquest llibre és un psiquiatre que treballa a París amb persones deprimides o ansioses, o que pateixen d’altres problemes mentals, per al guariment de les quals recorre a les tècniques del mindfulness. Aturar-se i respirar amb consciència; una cosa tant senzilla però que ens pot fer-ne parlar molta estona. Aquesta recomanació va més enllà d’un llibre que, en si mateix, en té molt de valor. Ens pot obrir a una nova manera de sentir, pensar i viure.
Aturar-se i respirar. Prendre consciència i sentir que som vius, adonar-nos del que estem sentint i acceptar-ho per poder fer-nos -en càrrec i anar endavant amb la nostra vida. Cada capítol és una lliçó que ve precedida per una imatge de quadres, que l’autor utilitza per explicar-nos aspectes d’aquest aturar-se, respirar i acceptar.
És un llibre poètic i terapèutic, amb un llenguatge ben ritmat i evocador que ens predisposa a la pràctica d’aquesta disciplina meditativa. Coneixement que ens ve de l’Orient antic, i que encara te coses per ensenyar-nos. L’he recomanat, i fins i tot l’he “receptat” a alumnes i pacients, generalment amb força èxit. Persones molt diferents hi ha trobat, consol, companyia i respostes a algunes de les seves preguntes existencials.
És un llibre més poètic que tècnic, però en canvi facilita el posar-se a meditar i a extreure’n així els beneficis mentals, emocionals i físics que fer-ho ens comporta.
Amb aquest lectura, amb la pràctica que incorpora, reduïm els efectes negatius de l’estrès a les nostres vides trepidants, reconsiderem creences que ens dificulten viure bé, eixamplem la nostra consciència de ser vius i fins i tot ens pot ajudar a celebrar la vida mentre encara la tenim.
Quants cops ens hem adonat que érem feliços, o que estàvem bé just després d’haver perdut el que ens feia feliços? La pràctica del mindfulness ens ajuda a adonar-nos-en mentre encara ho vivim i, per tant, amplia la nostra capacitat de gaudir-ho.
Quants cops hem pensat que no podríem? Que era un moment molt difícil per a nosaltres i que sentíem que no ho superaríem? Amb aquesta pràctica podem aprendre a sostenir aquests moments, sense afegir mes dolor al dolor, deixant-t’ho passar, aprenent de la vida i de nosaltres el que cal, i seguir endavant.
Algunes de les persones que han llegit aquest llibre de C. André l’han convertit en el seu llibre de capçalera i el consulten de tant en tant, s’hi refugien, hi busquen guia o consol. D’altres el recorden com una bona lectura i el recomanen a d’altres persones. A més hi trobareu un cd o un codi per poder practicar amb àudios per acompanyar les estones de meditació. En tenim la traducció del francès en català i en castellà.
Per acabar, repeteixo que del que es tracta de fer és ben senzill: d’aturar-se, respirar, sentir-se, prendre consciència de les sensacions corporals, escoltar el nostre entorn i deixar de fer. A partir d’aquí ens obrim a un espai interior i en descobrim la seva profunditat, descobrim viure.