Ocàs i Fascinació
Eva Baltasar
per Mercè Colomer
Hi ha llibres que els llegeixes i te’n vas a dormir però hi ha llibres que els acabes i abans d’anar a dormir truques i preguntes: “quan vens a sopar a casa?”. Ocàs i fascinació pertany al segon grup, no el pots llegir i dir molt bé i ja estar. Cal fer una trobada amb amics, col·legues o coneguts i comentar-lo, no et deixa indiferent.
Va de nosaltres, de les nostres vides, del que som i de la nostra relació amb els de fora de casa que venen, per un temps contractat, a netejar el que embrutem. Va, segons el meu entendre, de l’ocàs i de la fascinació; la fascinació de trobar-te la roba planxada i de la fascinació de veure com viuen els que neteges. D’una societat dissociativa que fa que acumulem coses i no tenim temps per gaudir-ne. Dels que tenen sostre i dels que no entenen.
Quan feu el sopar us recomano un sopar fred, fàcil de fer, de menjar i de netejar, aquest és el verb que més tens a la ment mentre llegeixes el llibre. Els netejats i els que netegen. Què som uns per els altres? Quin és el vincle? Hi ha confiança? Algú porta les regnes de la relació?
És una novel·la de frases curtes i concises, plena d’aforismes i amb una segona part impactant.