Mentre em moria
William Faulkner
per Marta Subirana Garcia
El llibre que em ve més de gust recomanar no és gens una novetat, però crec que té tot allò que converteix la lectura en una experiència autènticament plena, un plaer que només es presenta en ocasions molt especials.
Es tracta de Mentre em moria, en l’original, As I Lay Dying, de William Faulkner, en aquest cas traduït per Esther Tallada.
La novel·la explica les peripècies gairebé surrealistes que viuen els Bundren, una família de camperols de l’Amèrica de la Gran Depressió, al límit de la misèria, en el seu viatge damunt d’un carro atrotinat tot carregant el taüt de la mare, per donar-li sepultura a la seva ciutat natal.
El relat va prenent forma poc a poc només a partir del pensament de cada personatge. Cadascun des de la seva particular manera de ser i d’expressar-se va reflexionant sobre tot plegat: sobre el que veu i el que passa, sobre els altres personatges, sobre el fets del passat, definint-se alhora a sí mateix i les seves obsessions.
La petita gran tragèdia dels Bundren es confon amb l’absurd, com passa a la vida mateixa. Una història tan humana i tan cínica que, com a lector, ja no saps si riure o plorar.
I tot això amb un plus: La bellesa poètica que brolla justament de les veus dels personatges més fràgils i turmentats.
Espero que la gaudiu tant com jo.