Llengua-llarga. Jugues? (1)

Per Meritxell Freixas

EL RACÓ DE LA LOGOPEDA

Hola. Em dic Empar Aulada, logopeda col·legiada. En aquesta secció us deixaré entrar en algunes de les meves sessions amb l’Oriol, l’alumne més avantatjat que tinc. Podeu provar de seguir-li les passes…

EMPAR: Molt bé, Oriol. Avui hauràs de llegir aquest text, fixant-te en els mots en negreta. Després de llegir-lo tot sencer, hauràs de llegir les paraules en negreta tan ràpid com puguis sense oblidar-te de vocalitzar.

BlGTAN: Apoteòtic!

            Aquest mot exòtic

            em torna neuròtic,

            prostàtic, cianòtic,

            elefantiàtic,

            penibètic, tític

            i àdhuc apoplèctic

            i arterioscleròtic.

REI: La son ja no agafo

            ni prenent hipnòtic,

            excitat en veure’m

            tan apoteòtic.

MEMUCAN: Oh, senyor despòtic,

            fel·loplàstic, mític!

            El vil fang demòtic

            et saluda extàtic,

            mefític, luètic.

REI: Un perill ben crític

            del trasbals eròtic.

MEMUCAN: El teu jou sincrètic,

            paterno-asiàtic,

            fins permet que un òptic

            sigui matemàtic.

COR DE TITELLES: Sobirà estrambòtic:

            sense accent emfàtic

            ni tampoc escèptic,

            entonem un càntic

            d’amor patriòtic.

            Que puguis, oh, màstic

            elàstic!, al pòrtic

            del palau fantàstic,

            seure majestàtic,

            per mil anys de fàstic,

            com avui, simpàtic

            jorn apoteòtic.

ORIOL: D’acord… Per cert, d’on has tret aquest poema?… És ben estrany…

EMPAR: Ha! ha! De fet no és cap poema. És un fragment d’una obra de teatre de Salvador Espriu que està escrita en part en vers. Es titula Primera Història d’Esther.

ORIOL: Ah…, no ho sabia… Va, doncs. Començo.

[Fes el mateix que l’Oriol]

EMPAR: T’ha sortit molt bé!! No passa re que ho hagis hagut de repetir, és ben normal. Doncs au, per últim et proposo que llegeixis aquestes paraules d’una tirada, sense espais, i tan ràpid com puguis!!

TITELLA: Apoteòtic, poteòtic, oteòtic, teòtic, eòtic, òtic, tic, ic!

EMPAR: Si ho fas en menys de 5 segons a la primera, et faré un regal. No et confiïs, és més difícil del que sembla.

[Intenta-ho!]

ORIOL: Ostres!! Em pensava que ho podria fer!… Ha! ha! Ha!

EMPAR: Ha! ha! ha!