Darreres entrades

La sociedad de la desconfianza

per Josep Arenas Ponsa

El darrer llibre de Victoria Camps, La sociedad de la desconfianza, ens planteja la necessitat de recuperar la confiança en un món que massa sovint se’ns apareix sense la dimensió moral, tant de la política com de la vida quotidiana.

La filòsofa catalana denuncia, tanmateix, el fet que la llibertat hagi estat reduïda al pur egoisme, per la qual cosa ja no és llibertat, sinó un individualisme extrem que és on rau l’origen de la nostra desconfiança.

Efectivament, la nostra societat ha caigut en la perversió de la tradició liberal del concepte de llibertat, que era el que donava a l’individu la capacitat de construir una vida amb sentit, per reduir-la a un concepte negatiu, equivalent a la capacitat de fer el que a hom li dona la gana.

És aquí on Camps assenyala encertadament l’abandonament de les polítiques redistributives de la socialdemocràcia i, en contrapartida, n’observa el creixement de les polítiques populistes. També para atenció al fet que les polítiques de reconeixement de minories han desplaçat aquella redistribució de la renda a la qual ens referíem i obre una gran reflexió sobre la dualitat d’acció envers les polítiques discriminatòries de determinades minories i les polítiques de classe.

La sociedad de la desconfianza és un llibre necessari  per a totes aquelles persones que es volen fer “la pregunta moral per antonomàsia: ¿què he de fer?”. En una època de tant de soroll en la comunicació, Camps ens recorda que filosofar continua essent un acte de resistència i que potser encara no hem après a exercir la llibertat amb l’autonomia moral responsable que ens cal.

Per això no ens ofereix receptes senzilles, sinó una acurada anàlisi de la societat en la qual ens ha tocat viure, caracteritzada per l’individualisme, la precarietat i el desencant. Un assaig que ens obre camins de confiança, cooperació i convivència. Una proposta filosòfica i política per no cedir a la indiferència. Un llibre que ens recorda que la llibertat -quan és de debò- no és solament individual sinó que necessita dels altres.