per Rosa Vila
UNA PARAULA QUE NO EXISTIA QUAN ELS MEUS PARES NI AVIS ES VAN FER GRANS, però que ara és possible sentir-la en tertúlies i mitjans de comunicació.
Per definició, edatisme ve a ser qualsevol mena de discriminació basada en l’edat de les persones grans, però també sembla que a la dels joves. És una discriminació que, a diferència de la racial, la religiosa o la de gènere, encara està poc condemnada per la societat.
El format d’aquesta discriminació el coneixem de sobres, encara que fins fa poc no se’n digués edatisme deltracte desigual d’una persona a causa de l’edat, ni dels prejudicis i determinats estereotips, reforçats, cal dir-ho, per determinats mitjans de comunicació.
Els seus efectes són diversos i propers:
En els joves, quan se’ls considera incompetents, poc valorats, immadurs, amb la consegüent manca d’oportunitats professionals.
En els grans, segons les franges d’edat productiva: en les dificultats per a ser contractats; en traves per l’ascens laboral; en la poca valoració de l’experiència acumulada; en el desaprofitament dels coneixements dels grans per a ser transmesos als joves. I sobretot, quan només es considera la productivitat lligada a l’edat.
En uns i altres, el perill de l’impacte emocional i mental sobre els qui se senten exclosos de la societat, literalment arraconats, fins arribar a fer-los sentir inútils o invisibles.
Per tant l’edatisme, en les seves variants es pot convertir en una mena dissimulada de menyspreu que nomes es pot combatre amb un canvi cultural en profunditat, basat en la recuperació dels valors humans que el populisme ha anat esborrant.
El nom del mot edatisme tampoc devia existir a Suïssa, però sí el concepte, quan ara ha fet nou anys un grup de dones de més de setanta-tres anys, fartes de no ser escoltades pels polítics, i tipes també d’anar d’un tribunal a l’altre pels efectes fatals en gent gran, sobretot en dones, des de les reiterades onades de calor, van optar per denunciar la negligència governamental al TEDH (Tribunal Europeu de Drets Humans) a Estrasburg, El motiu de la denúncia, ben documentada, fou el no haver-se aplicat preventivament les mesures legalment establertes pel canvi climàtic del qual el col·lectiu de la gent gran m’estava especialment afectat. La sentencia, finalment ara, tard, però efectiva, els ha donat la raó, com a un dels drets fonamentals de la societat del segle XXI.
Què s’hi pot fer? Aprofundir en tots els àmbits, també fora de l’escola, en la sensibilització de les noves generacions. Tractar l’anomenat edatisme, en positiu, amb lleis i polítiques decidides basades en els drets fonamentals, per a protegir a uns i altres de qualsevol discriminació basada en l’edat.
Una cultura que ignora als seus membres per qüestions d’edat, ja sigui en l’àmbit laboral, educatiu o de la vida quotidiana, és una societat malaltissa.
