per Guillem Vila Ribas
En un tren perdut en l’ordinària via del temps em trobo, com cada setmana, en direcció a les mundanes responsabilitats que ara formen el meu present i que ocupen el meu pensament. La feina, els estudis, el cau, responsabilitats subjectades en una idea bàsica, poques vegades posada en dubte, que la mort no està en la propera parada.
Ningú ens ho ha assegurat del cert, però tenim l’esperança i l’expectativa de l’existència d’un futur. Però què passaria si això no fos així? Assegut en aquest sospitós seient de l’R1, els meus auriculars criden sobre bombes llunyanes que ressonen a casa nostra, mentre polítics desconeguts de cambres europees preguntant a l’aire sobre si estem preparats per la guerra que està per venir.
Trens de la R1
Tanco els ulls, i m’analitzo. Estic preparat per una guerra? Entenc la dimensió que pot tenir? Ho està mai algú, de preparat?
Som, tant nosaltres com els nostres pares i mares, unes generacions que han normalitzat la pau i que des del privilegi europeu gaudim de la il·lusió d’un demà assegurat pel nostre entorn social i per nosaltres com a individus. Jo m’havia cregut el relat pacifista que inundava el nostre statu quo, el “No a la guerra” com a bandera i les polítiques de reducció de la inversió publica en defensa, a favor de gastar-ho en serveis públics. Totes aquestes propostes subjectades sobre la idea de “viure millor” han quedat soterrades sota el concepte de “supervivència“.
Amb tot això no vull dir que visquem en un període de pau mundial, tinc presents les guerres que estan afectant milions de persones arreu del món. Joves, grans, homes, dones i infants moren per interessos de polítics orgullosos despersonalitzats que veuen les víctimes com si fossin números, que de les desgràcies en veuen oportunitats i de les terres destrossades el taulell on jugar. En el meu cap mentre estic escrivint en un tren vorejant el mar Mediterrani, s’hi presenta aquell altre jove com jo observant el mateix horitzó marí atemorit per les bombes, la guerra i el terror bèl·lic. En el moment que baixo la mirada i em poso a perdre el temps amb vídeos curts al mòbil, la sorra del Sudan, Ucraïna, Palestina, etc., quedarà tacada de sang. Veient-ho en perspectiva, està clar que… No, no estic preparat per la guerra.
No he dedicat la meva vida a construir un futur per a mi i pel meu entorn per acabar sota la neu en una trinxera en un país llunyà o sota el sostre del meu pis de Barcelona per una bomba. Ningú et prepara per això. Però és que no hi hauríem d’arribar. No hem de permetre que s’imposi un discurs bel·licista sobre la supervivència. No hem d’acceptar un relat catastròfista . Ara molts polítics europeus fan crides a què ens preparem per a una guerra que vindrà tard o d’hora, dediquen encara més diners públics per reconstruir, reforçar i modernitzar la força armamentística de cada país. Malgrat tot, queda clar que els únics que guanyen en aquest discurs bel·licista són les indústries de la guerra, que veu beneficis en cada bala disparada . Maleït capital que no deixes que la classe treballadora sigui lliure dd’escollir el seu propi destí, no aboquis en el riu que mou a la nostra vida el vi rogenc amb el qual acompanyes els sopars de la victòria.
Així doncs, senyora Von der Leyen, no, no estic preparat per a la guerra. Però, és que ningú ho està mai realment. Estar-ho comporta acceptar la fi de la història, la mort de les il·lusións i la imposició del règim de la por. Mai no estaré preparat per a això.
Però quan una guerra arriba, arriba, amb el tremolor dels tambors, les meves idees , les meves il·lusions o les meves emocions no tindran importància. Em convertiré en una peça més del seu joc, un número més en una llista dels joves que se’ls ha prohibit somiar.
Ursula Von der Leyen en una reunión de la Comisión Europea | Philip von Difturth / Europa Press
Les veus d’Europa:
“Pot ser que el risc de guerra no és imminent, però no és impossible. No cal exagerar els riscos de la guerra, però cal estar preparats i això comença per la urgent necessitat de reconstruir, subministrar i modernitzar les forces dels estats membres. […] Això significa impulsar la nostra capacitat industrial de defensa en els pròxims cinc anys.”(Ursula Von der Leyen, presidenta de la Eurocambra 2024, extret del vídeo: La posibilidad de un conflicto directo entre la OTAN y Rusia cobra cada vez más fuerza (DW Español, 2024)
“La OTAN se prepara para una amenaza de Rusia y realiza los ejercicios militares más importantes desde el fin de la Guerra Fría” (Canal26.com)
“El presidente de Francia, Emmanuel Macron, no descarta a futuro el envío de tropas a Ucrania. [Haremos todo lo posible para que Rusia no gane esta guerra]. Aunque el mandatario reconoció que [hoy no hay consenso para enviar tropas terrestres de manera oficial].” (El Mundo En Conflicto)
Guillem Vila Ribas és el creador i director de la revista Dèria que a partir d’ara també col·laborarà amb en-llaç, el digital cultural. Us adjuntem l’enllac de la seva revista perquè la pogueu veure.
