per Blai Forns
Moltes vegades hem jutjat els partits polítics per les resolucions o lleis que han aprovat i no pas pel treball que s’ha fet per aconseguir aquesta aprovació.
Catalunya ha hagut d’avançar les eleccions davant la impossibilitat d’arribar a acords entre partits polítics i que han fet impossible que els pressupostos d’enguany s’aprovessin per la manca de suports. Crec que parlo en nom de molts, siguem o no votants d’ERC, que els pressupostos eren molt importants per diversos factors: l’impuls del català, un pla de xoc contra la sequera, la reducció de ràtios a les escoles, el manteniment dels bons pel transport públic i d’altres avenços socials pel nostre estat que, per desavinences polítiques no s’han pogut dur a terme.
Això m’ha fet reflexionar sobre un tema que ha estat molt explorat ja: realment els partits polítics representen els seus votants o només defensen els seus interessos o els de qui els pressionen?
La funció dels partits polítics és arribar a acords per dirigir un país sigui proposant lleis, esmenes, negociant amb entitats i sindicats… i votant lleis. A mi m’agradaria incidir en aquest punt. El sistema actual és el següent: jo voto per un partit amb una llista de parlamentaris i segons els vots que tregui el partit, tindrà tants d’aquests parlamentaris a l’hemicicle, on es debat públicament i es voten decisions com ara l’aprovació dels pressupostos o lleis diverses.
Si aquest sistema de votació es reformulés, podríem aconseguir que realment sigui el poble el que voti de forma directa: a partir d’un vot individual.
El sistema seria el següent: amb un aplicatiu o, si es prefereix, amb uns dispositius disponibles a espais públics com poden ser ajuntaments o biblioteques, el ciutadà podria acreditar-se amb el DNI i l’empremta dactilar, per major seguretat, i votar si està d’acord amb tal decisió o no, si vol abstenir-s’hi. Es podrien fixar un o dos dies per tal de fer la votació, ja sigui a través de l’aplicatiu o des dels dispositius ja referits.
Així, ja no són els 33 representants de Junts que decideixen si estan d’acord o no amb els pressupostos, sinó el conjunt de la població amb dret a vot.
És cert que serien moltes votacions i que n’hi hauria de molt complexes, que requereixen molta deliberació , com ara la Llei d’Amnistia. També podria passar que els ciutadans no votessin per mandra o reitaració , o que es prenguessin decisions més a la lleugera perquè el vot s’hagués convertit en quelcom rutinari.
Estic segur que el vot s’acabaria regulant i optimitzant. de forma natural . Pensem-hi: les darreres eleccions generals van tenir una participació del 65,4% dels catalans. Els qui voten sempre són els més compromesos amb la seva causa: com més desentès de la política, menys coneixement en tens i, per tant, més possibilitat de prendre males decisions. Com més compromès estiguis amb la teva causa, més recerca faràs i tindràs arguments i més recursos crítics per prendre decisions.
Abans de votar, es podria disposar d’un text breu de tots els parlamentaris resumint què farien ells i argumentant el motiu. Així, si hi ha gent que vol donar suport al seu partit, podrà fer-ho. Qui vulgui tenir present diverses opinions abans de votar, també podria fer-ho.
S’ha de tenir present que per molt que una acció sigui rutinària no vol dir que es prenguin decisions poc encertades per naturalesa: un cirurgià, per molt que obrir un cos ja no li suposi una dificultat no vol dir que les accions que faci durant l’operació siguin errades per culpa de la rutina, al contrari: com més vegades les fa, més experiència pràctica. Per què hauria de ser diferent quan es votés? Com més vegades hagis votat, més experiència i, per tant, més possibilitat de prendre bones decisions.
Com a les generals, qui vota sempre és la població més compromesa amb els seus ideals i, per tant, la més entesa. Quan quelcom t’afecta de forma directa, més recursos invertiràs a defensar la teva postura. Si es volguera passar una llei per expropiar tots els pisos en propietat dels grans tenidors amb els quals especulen, els grans tenidors votarien que no tots i cadascun d’ells, perquè el seu modus vivendi està en perill, mentre que la gent que viu en un lloguer de 1500 € mensuals per 60 m2 a Barcelona també podrà votar per mirar de frenar la pujada de preus.
En canvi, si s’està votant sobre els torns dels infermers, entenc que un professor d’educació primària hi tindrà poc a dir perquè no és el seu camp de coneixement i per tant, probablement sia per decència o per mandra, no farà la votació. Justament és això el que es busca: tenir l’opinió directa d’aquells ciutadans involucrats en l’afer i en la política.
Així, el poder legislatiu tindria la funció principal d’elaborar lleis i debatre-les per tal que els ciutadans puguin decidir activament i directa sobre tots els aspectes que els afectin o en tinguin una opinió.
Aquest sistema es podria començar a provar des d’un nivell més senzill, com ara en l’àmbit local. Actualment, hi ha hagut debat entre TxA i Unitat sobre si cal portar a votació popular l’ampliació urbana al Collell. Doncs aquesta podria ser una primera presa de contacte d’aquesta reforma. Es podria fixar un dia en què des de l’aplicatiu de l’Ajuntament d’Argentona poguérem votar si estem d’acord o no amb aquesta decisió i disposar d’un espai presencial per a aquelles persones que no disposin de telèfon o de l’habilitat necessària amb les noves tecnologies per a votar. Es podria començar a fer aquestes votacions amb decisions importants per la vila: què fer amb l’antiga fàbrica de Velcro, amb l’espai de Cal Doro i Can Guardià, amb el replantejament de l’espai de la plaça de Vendre i amb d’altres afers que porten anys encallats a la vila.
Ja vam tenir una presa de contacte incipient que va prendre la forma dels pressupostos participatius de la legislatura de la CUP. Una iniciativa que valoro molt positivament i que s’hauria de reprendre, però, aquesta vegada, aplicar-la de debò. Hi ha hagut projectes que es votaren, però que encara no s’han executat, com la urbanització de tram carrer Gran-Bernat de Riudemeia o la dotació d’un local en condicions per l’A.E. Calabrot d’Argent. Aquesta informació està disponible al web de l’ajuntament, però sembla que no s’actualitza des del 2019.
Si seguíssim amb la línia dels pressupostos participatius, podríem anar temptejant el terreny, construir, polir o refer aquest sistema per tal de fer del poble una unitat de presa de decisions col·lectiva més horitzontal, implicant-hi tothom que se senti interpel·lat per igual per fer d’Argentona un poble dels i pels argentonins.
D’aquest sistema en el qual les decisions polítiques les pren la gent i no pas els polítics s’en diu democràcia directa (en contraposició amb la democràcia representativa), i en alguns països s’aplica, sobretot a Suïssa.
Ara bé, el tipus de decisions que ha de pendre el poble són les que afecten al conjunt de la població, si s’ha de decidir el torn dels infermers el millor és negociar-ho amb el sector.
Bon dia, S. Cases. Moltes gràcies pel comentari.
La idea és que sigui molt més extens per poder permetre la solidaritat entre sectors. Per exemple: amb tot el que ha lluitat la pagesia ara farà un mes o dos, si es du a terme cap pacte que hagi de passar pel Parlament, m’agradaria poder-los donar suport encara que no sigui jo pas pagès.
Havia pensat que abans de votar, es podria posar un text informatiu en què cada sector ideològic poguera expressar la seva opinió i, a partir d’això, poder donar-los suport no només comprant producte local o sumant-nos a les manifestacions, sinó també a partir del vot directe.