Paul Auster, la música de l’atzar

per Gemma Bravo

Fa poques setmanes, per casualitat, algú em va preguntar si creia que Paul Auster tenia valor literari. Em va sobtar que una persona  llegida, que considero amb bon criteri, es qüestionés el que per a mi és un axioma, i em va portar a reflexionar què fa que considerem que una obra tingui valor literari i què no, judici  que va íntimament lligat al que som i el que ens ha conformat com a lector.

Vaig arribar a Paul Auster  pel seu guió de Smoke, la pel·lícula que va dirigir Wayne Wang  on els arquetips de l’autor  es manifesten amb gran esplendor; l’epíleg amb  El conte de Nadal d’Auggie Wren em va marcar la vida. Se’m  va instal·lar a dins per sempre, de manera que és el punt d’inflexió on els meus records de joventut s’organitzen en un abans i un després de Smoke

El personatges de Paul Auster són éssers solitaris, com ho era ell, i es passegen per Brooklyn amb unes constants latents i autobiogràfiques: el pare perdut, el desig de créixer com a escriptor i l’atzar  que determinen la seva existència. Auster narra les seves vides , amb un ritme i una cadència ben travada, significant-se  en el com, i no tant en el què, conduint al lector per un passeig ple de poètica. En el meu transcurs vital la seva obra ha anat trobant els espais per dipositar-hi  les empremtes. Les novel·les El palau de la Lluna, La música de l’Atzar, Leviatan i la trasbalsadora Trilogia de Nova York ho van fer de forma contundent durant el meu període de formació com a lectora. He tornat sovint a Paul Auster, de manera més pausada i amb alguns alts i baixos, però sempre sabent que retornava a un espai familiar i d’aixopluc.  Les seves memòries Diari d’hivern em van  tornar a casa, després d’un temps allunyada. I amb la novel·la experiment 4321, vaig veure clar que, de la mateixa manera   que l’Archie Ferguson, el protagonista que es va conformant en funció de les diferents vivències i decisions que pren  a la vida, jo sempre he estat configurant-me a través de la influència de l’univers d’Auster, sense adonar-me’n, perquè  “les coses més precioses són més lleugeres que l’aire”

Us adjuntem dues entrevistes que Paul Auster va concedir a TV3:

A la primera Paul Auster parla de la seva passió per escriure en el magazin cultural de TV3 “Avisa’ns quan arribi el 2000” de Jordi Beltran.

A la segona Anna Guitart conversa amb ell en el programa “Tot el temps del món“.

També us adjuntem una entrevista que se li va fer a Kosmopolis La Festa de la Literatura Amplificada del CCCB l’any que va presentar el seu llibre Diari d’hivern.