per Mercè Colomer
HANDKE, Peter: INFELICITAT PERFECTA ed. L’Accent.
“ La nit del dissabte una mestressa de casa de 51 anys d’A. (municipi de G.) es va suïcidar amb una sobredosi de somnífers”.
Així comença el llibre Infelicitat Perfecta de Peter Hanke. En vuitanta-tres pàgines dures i sensibles ens descriu aquesta dona, que va ser la seva mare. No sabem que hi ha de real i que de fictici a la novel·la, però això importa poc.
Aquesta persona la coneixem tots, l’ hem reconeguda en els altres o en nosaltres mateixos, quan ens mirem al mirall. Frases com, tirar endavant sigui com sigui, estalviar, sentir-se culpable, fer bona cara, voler ser acceptada per la comunitat o solucionar tot el què passa perquè no se sàpiga o perquè no sigui dit, ressonen a mesura que anem llegint el llibre. Per sobreviure cal ser resilient.
El metge de l’ànima li recomanava “un passeig pel bosc”; “ però el bosc és fosc!”, diu amb sarcasme, desprès de la seva mort, el metge dels animals del poble, que alguna vegada havia estat el seu confident”.
No deixeu de llegir l’epíleg del llibre perquè us ajudarà a fer una reflexió més acurada de la novel·la.
Amb la curosa traducció de Marta Pera podem accedir a l’obra de Peter Handke (1942) que es caracteritza per l’angoixa de la solitud i la incomunicació.
Peter Handke va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2019.
