Darreres entrades

ALICE MUNRO  o La grandesa de la vida quotidiana

Views: 126

per Montse Rodó

Ha mort Alice Munro, una de les grans escriptores contemporànies. Tenia 92 anys i  feia més d’una dècada  que patia demència.

Quan el 2013 vaig llegir   Estimada vida  em va entusiasmar.  No coneixia la Munro però la  recomanava a tothom, de manera que es va programar per la Tertúlia Literària mensual de la nostra Biblioteca. Pocs dies abans de la tertúlia va sortir la notícia que Alice Munro havia guanyat el Nobel de Literatura. Me’n vaig alegrar tant com si el premi em toqués de prop.   Li donaven a una dona que a més que escrivia contes ( el meu gènere literari preferit, encara que estigui considerat menor per molta gent) i , gràcies al Club Editor  l’havia “descoberta” abans de ser coneguda al nostre país.

Nascuda el 1931 en una zona rural prop d’Ontario i casada amb només 21 anys,  va tenir 3 filles. Escrivia en les estones que li quedaven de tenir cura de la casa i de la canalla. Les primeres obres les va a publicar als anys cinquanta però  va abandonar l’escriptura durant una llarga temporada. Tot i així és l’autora de 12 reculls de contes i d’una sola novel·la de joventut. Un dels primers reportatges que li van fer el 1961 la presentava com “mestressa de casa troba temps per escriure relats”; uns anys més tard al Canadà ja l’anomenaven  “El nostre Txèkhov” perquè, com l’autor rus, les seves històries se centren en els camins més obscurs de les relacions humanes, especialment  entre mares i filles. Va escriure  sobre el que va  coneixia bé: la vida de les dones en entorns hostils, normalment pobles petits i  sempre  sota la “necessària perspectiva de dona”.

 Alice Munro  va ser la mestra del relat curt contemporani. Creava mons i personatges d’una gran profunditat amb poques pàgines, les justes. “Ella sap explicar en 30 pàgines el que un novel·lista corrent fa en 300”  reconeixia la Acadèmia sueca al atorgar-li el premi. Editats en català per Club Editor tenim els reculls de contes Qui et penses que ets; Estimada vida;  Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni i Massa felicitat, totes ells traduïts per la Dolors Udina .

Us propesem el vídeo que es va passar en el moment de lliurar-li el Premi Nòbel de Literatura l’any 2013. Podeu seleccionar els subtítols si cliqueu sobre la rodeta del menú.

redacció

Som un digital cultural que intentarà difondre les activitats culturals que es facin a Argentona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *