per Josep Antón Capdevila
Un codi sanitari és una sèrie d’actuacions sanitàries que s’efectuen de manera coordinada amb la finalitat de guanyar temps i eficàcia en la resolució d’una situació d’emergència. Els codis involucren a tots els nivells assistencials (via pública, atenció primària, urgències, planta d’hospitalització…) segons el lloc on es produeix l’emergència, i a un gran nombre de professionals (transport sanitari, metges assistencials, infermeres, radiòlegs, cirurgians…).
Per què necessitem els codis?
En moltes emergències mèdiques es compleix l’aforisme que “el temps és vida”. En aquestes situacions agudes, com menys temps passa entre l’inici del fet i l’aplicació del tractament, millor seran els resultats en vides salvades, i menors les seqüeles posteriors. Un exemple clar el tenim amb l’infart de miocardi i el temps de revascularització cardíaca; i més recentment en l’espectacular resultat de tractar ràpidament les feridures. Cal ser molt àgils en administrar el tractament adient a un malalt potencialment recuperable, es trobi aquest on es trobi en el moment de l’atac. Per això cal establir protocols de coordinació i actuació mèdica entre nivells assistencials. Per tal d’administrar una fibrinòlisi eficaç per solucionar un ictus (feridura) en el menor espai de temps possible, cal no tenir demores en l’arribada de l’ambulància, en la sala d’espera d’urgències ni en el passadís de radiologia, entre d’altres obstacles potencials.
De quins codis parlem?
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha donat instruccions per la creació del codi infart de miocardi, del codi ictus, del codi politraumatisme i del codi sèpsia (infecció greu).
Com s’activa un codi?
Com que el temps és vida, tothom pot activar un codi. Per això cal fer una trucada telefònica al número d’emergències 112 (sistema d’emergències mèdiques de Catalunya, SEM) i respondre algunes preguntes clau sobre la situació que es presenta. Si s’acompleixen els signes d’alarma (vegeu taula) el centre coordinador (112) posarà en marxa tot el protocol d’actuació avisant i derivant al pacient al lloc més adequat pel seu tractament sense demores.
Taula- Activació dels codis
| Codi | Símptomes/signes d´alarma |
| Infart | Dolor al pit. |
| Ictus-feridura (figura 1) | R: Desvia la boca al riure A: No pot aixecar un braç o una cama P: Li costa parlar i no se l’entén I: Inici sobtat D: De pressa, cal trucar al 112 |
| Politraumatisme | Observació d’un accident greu amb afectació de l’estat general i compromís orgànic. |
| Sèpsia | Febre i/o sospita d´infecció amb hipotensió, taquipnea (>a 20 respiracions per minut) i/o mal estat general |
Figura 1
Josep Antón Capdevila Morell – Metge internista – Associació de facultatius jubilats del Consorci Sanitari del Maresme
Trobo molt interessant tot el que s’explica en aquest article per tal d’ estar atents i com bé dius ,coneixent els símptomes, ens activem ja que “el temps és vida”.
El que no em queda clar és què passa amb les dones ja que ens diuen que els símptomes són diferents i em costa molt tenir-los clars ja que sempre són molt generalistes i no acabes de veure si hi ha risc.
Es podríen concretar més o no hi ha estudis que arribin a conclusions?