per Montse Rodó
Quan t’endinses en l’obra de Wajdi Mouawad , ja sigui com a lector o com espectador de teatre, és impossible no sortir-ne trasbalsat. Les tragèdies a les que s’enfronten els seus personatges han convertit l’autor libanès/canadenc en un clàssic contemporani imprescindible.
La història d’amor de la Perla29 amb Wajdi Mouawad va començar l’any 2012
amb l’emblemàtica estrena d’Icendis. Des d’aleshores, Mouawad s’ha convertit en l’autor de capçalera d’Oriol Broggi, director de la companyia La Perla29, que té la seu al recinte de l’antiga Biblioteca de Catalunya reconvertida en Teatre.
Tots ocells, estrenada el 25 de juny, explica la història de tres parelles; tres generacions i un mateix conflicte que, malauradament, no sembla que hagi d’aturar mai la seva violència extrema.
L’Eiden, un jove genetista jueu-alemany i la Wahida una noia nord-americana d’ascendència àrab, coincideixen en una de les biblioteques de Nova York i s’enamoren. Se senten lliures dels prejudicis i els traumes que han marcat els respectius col·lectius eternament confrontats. Com Romeu i Julieta, s’enfronten a la radical postura del pares d’ell i a la comprensió d’un avi que, justament, va patir els camps de concentració. La parella jove inicia un viatge a Israel per esclarir la història que pesa sobre David, el pare d’Etian; a partir d’aquí es desencadena la tragèdia.
El dolor traumàtic que ha patit un col·lectiu es pot transmetre com una herència genètica? La pregunta pesa durant tota l’obra, que agafa aires poètics i filosòfics de molta volada, i que el públic la pot intentar respondre.
Tous les oiseaux es va estrenar el 2017 al Théâtre de la Colline de París, del que Mouawad és l’actual director. En el muntatge parisenc cada personatge parlava en la seva llengua: hebreu, àrab, alemany, anglès i francès. A la Biblioteca de Catalunya l’obra es representa en català i les magnifiques parets de pedra es transformen en pantalles on es projecten els primers plans dels actors i els subtítols en l’idioma i l’alfabet de l’obra original. Un recurs escènic magnífic.
Una dels millors encerts del muntatge és el càsting. La parella jove, amb el Guillem Balart i una desconeguda i meravellosa Miriam Moukenes; els pares, els sempre convincents Clara Segura i Joan Carreras; menció especial per a la Marissa Josa, una àvia radicalitzada que poc a poc deslloriga la història, en un dels millors papers de la seva llarga trajectòria. Els altres actors, Xavier Boada, Màrcia Cistero i Xavier Ruano completen unes actuacions de gran altura. Si us han agafat ganes d’anar a veure Tous les oiseaux, caldrà esperar el mes setembre perquè les entrades de juliol estan exhaurides des de fa dies. Afanyeu-vos doncs a reservar-les perquè el muntatge s’ho val.
