Isidre Molsosa
Ja fa temps que un grup de veïns del passeig Marina Julià es queixen dels plàtans del carrer. Deixeu-me dir abans de res que jo també en soc veí i que, tot i que no comparteixo la major part dels seus arguments, sí que reconec que potser els caldria una mica d’esporgada per tal que no agafin tanta alçada.
Però el que realment em preocupa i motiva aquest article és el to tan aversiu contra l’arbrat d’alguns dels comentaris que es fan, sobretot des que el debat ha agafat una volada més política. Permeteu-me doncs que aporti les meves reflexions a la polèmica.
Suposo que a aquestes alçades i amb el canvi climàtic trucant a la porta, no cal insistir en els efectes beneficiosos de l’arbrat de carrer per al medi urbà. Des de l’ombra, frescor i humitat que aporten, fins a la captació del CO2 atmosfèric, l’amortiment del soroll o en un pla menys objectivable, l’apropament a la naturalesa que suposen amb les seves olors i canvis estacionals. També i no menys important, com a habitat dels ocells que ens acompanyen.
De fet avui molts pobles i ciutats s’esforcen en “renaturalitzar” l’espai urbà, fent- lo més verd i menys dur, més vegetal i menys mineral.
Naturalment, tots aquest beneficis també tenen un cost. S’ha de fer manteniment, s’ha de tenir cura dels arbres i, és clar, s’ha de recollir la fullaraca i residus que generen. Però be que tenim cura i recollim les fulles de les plantes i arbres de casa. Tot té un cost, és cert, però jo crec que val la pena assumir-lo.
El més sorprenen per a mi, no obstant, son algunes propostes que es fan emparant-se suposadament en el Pla Director del Verd Urbà (PDVU) municipal. Per exemple, parlar d’unes normes genèriques i pensades per a la planificació de nous carrers, com son l’amplada mínima de les voreres o la separació entre arbres, i aplicar-les a un context de carrers ja existents i consolidats des de fa molts anys com els d’Argentona, em sembla un criteri francament equivocat. Perquè avui tampoc seria admissible construir carrers de quatre o cinc metres d’amplada i no per això enderroquem els centres històrics de les ciutats.
Cal matisar doncs, tal com ho fa el mateix PDVU i admetre que és molt diferent un carrer i unes voreres amb edificis alts i alineats al pla de façana, d’un carrer amb cases separades de les voreres per patis o jardins. En aquests casos, que les voreres tinguin menys de 3 metres potser no és tan important. O també entendre que generalitzar i proposar una distància entre arbres de 12 a 18 metres, és una mesura molt exagerada per al nostre entorn de carrers de mides no gaire generoses.
Altrament, aplicar literalment aquestes propostes voldria dir anar eliminant gran part de l’arbrat existent. Ens imaginem, per exemple el passeig de la República (abans Baró de Viver) amb un arbre sí, un arbre no, per tal de complir amb la distància adequada? O el carrer Canigó sense els til·lers perquè les voreres no son prou amples? O el carrer Dr. Farrero sense les mèlies? És això el que es pretén? Vull pensar que no. Però per si un cas, us proposo que qualsevol dia d’estiu, quan fa aquella calor insuportable i aquell sol de justícia, feu una passejada pel carrer mestre Falla en direcció a Can Cirés. Quan arribeu al carrer Bellavista veureu que el carrer continua però sense arbres. Deixeu el tram arbrat i sortiu al descobert, sense la protecció de l’arbrat. L’experiència ho diu tot.
En aquest sentit, encara em costa més d’entendre una altra proposta d’actuació tan contundent com “no reposar cap més plàtan mort”. Dit així i sense fer esment a replantar cap altre arbre, ho trobo sincerament inacceptable. Entre d’altres coses perquè això justificaria el que, diguem-ho clar, ja s’està fent des de fa temps amb el resultat que podem veure als carrers: soques i arbres tallats sense ordre ni concert i una disminució constant de l’arbrat de carrer.
Aquí m’agradaria també trencar una llança a favor del plàtans últimament tan criticats, perquè són arbres que tenen moltes qualitats. Difícilment en trobaríem amb una ombra tan espessa, una capçada tan àmplia i modelable, i un creixement relativament ràpid. No és estrany doncs que estiguin tan arrelats a la cultura mediterrània. Què seria sense ells dels pobles del Rosselló i de la Provença, o de les places gregues amb les seves majestuoses ombres?
Tot i això, potser sí que cal reduir el nombre de plàtans, acceptem-ho, però abans cal decidir a quins carrers es van substituint paulatinament i a quins d’altres, més emblemàtics, es conserven. I això dintre d’un procés d’anar renovant la urbanització d’aquests carrers, ampliant voreres, reduint la banda de circulació de vehicles allà on és possible, ampliant escocells, etc. El que no té sentit és anar-los eliminant indiscriminadament sense cap tipus de reposició.
Però no ens enganyem, aquesta polèmica tan encesa el que ens amaga és una altra realitat ben crua i palpable. I és que l’arbrat dels nostres carrers està abandonat i en un estat de manteniment lamentable.
Fixem-nos, insisteixo, en la quantitat de soques i arbres tallats, sense cuidar ni reposar, d’escocells buits, soques rebrotades… Fins i tot els arbres replantats fa pocs anys s’han abandonat i els que no s’han mort, moltes vegades estan creixent torts i sense control. I això per no parlar de la neteja i recollida de fulles, molt abandonada últimament, sense passar el bufador per les voreres… o del fumigat dels plàtans que abans es feia cada any.
No sé si s’han de replantejar els criteris de poda i ajudar de passada a reduir les al·lèrgies, això ja ho discutiran els experts. Però el que segur que cal és una gestió i manteniment de l’arbrat molt més actiu, amb més determinació i si és necessari, amb més recursos.
Això és precisament el que proposa i detalla l’esmentat Pla Director del Verd Urbà municipal aprovat i vigent. No executar-lo, amb tots els matisos necessaris si cal, i deixar-lo en un calaix com tants d’altres plans i projectes, seria un signe de deixadesa i suposaria anar perdent arbrat de carrer, tant en nombre com en qualitat, i també perdre així els seus efectes beneficiosos.
En un moment climàtic tan delicat com el que vivim, els arbres són un be molt preuat i el que se’ns demana no és només mantenir-los, sinó fins i tot augmentar la superfície arbrada dels nostres pobles i ciutats. Si no ho fem, anirem en direcció contraria i això seria inexcusable.
Isidre Molsosa és arquitecte.
Em sembla una opinió molt ben documentada i molt encertada i assenyada
He llegit amb molt d’interès el POST que, encara que l’autor no ho digui, fa referència al reportatge central del butlletí núm. 2 de primavera, que UNITAT ha repartit darrerament entre els veïns del poble (el podeu trobar fàcilment a les xarxes).
Jo sí que estic d’acord amb el reportatge i, tot i que pugui semblar un contrasentit, estic molt d’acord també amb la majoria de les coses que esmenta Isidre Molsosa i crec que estem molt més a prop del que pugui semblar. Jo també soc arquitecte i, per tant, tot i no conèixer-lo, li tinc una simpatia natural, si més no, corporativa.
Molsosa fa una crítica a les propostes d’UNITAT degudes a la mala política que se segueix amb l’arbrat viari a Argentona, especialment els plàtans. Tal com ell mateix esmenta i redunda en la part final del post és una qüestió en què coincidim.
En referència als punts concrets que posa en el centre de la diana hi ha més acords que desacords. M’explico:
UNITAT proposa descatalogar els arbres del Passeig Marina i Molsosa, només començar el seu escrit, ja diu que caldria esporgar-los perquè no creixin tant. Però deu saber que el catàleg prohibeix expressament aquesta esporga. Per això UNITAT proposa descatalogar-los, però no pas per treure’ls.
Totalment d’acord amb els comentaris que fa respecte del Pla Director del Verd Urbà (PDVU). El reportatge no diu en cap cas que s’hagin de treure els arbres de les voreres de menys de 3 m i només cita el Pla per exposar davant del públic general quins són els criteris que avui dia apliquem els tècnics.
També estic totalment d’acord que no s’han de fer carrers de 4 o 5 m d’amplada i molt menys d’enderrocar les cases dels que ja tenim. És una obvietat.
Torno a estar d’acord que la distància entre arbres de 12-18 m és exagerada en carrers estrets.
El reportatge fa referència als plàtans i no nega que es poguessin anar substituint els que són morts per altres espècies més adequades que admetin distàncies més curtes. Anar substituint una espècie d’arbre per una altra és una pràctica que segur que coneix i que podem trobar per exemple al carrer Aribau de Barcelona.
La preocupació que manifesta respecte de no replantar cap més plàtan mort, la comparteixo plenament, tal com el mateix post accepta quan diu que cal reduir el nombre de plàtans. Potser el reportatge no és prou clar en aquest punt i caldria que afegís que, de cap manera, ha de significar la disminució de l’arbrat sinó, en tot cas, la substitució.
Trenco també la llança a favor dels plàtans, com fa Molsosa, només amb un matís i és que, ben cuidats i on toqui, per exemple a la Plaça Nova, on sí que haurien d’estar catalogats.
La resta del post la signaria conjuntament, encantat.
Vull pensar, tanmateix, que en la resta de propostes que es fan al butlletí d’UNITAT hi està més o menys d’acord i, per tant, podríem anar plegats per intentar millorar l’espai públic d’Argentona.
Una última reflexió: La intenció del reportatge d’UNITAT és precisament engegar un debat i qualsevol aportació és bona. El mateix títol del reportatge ja ho indica, quan ressalta la necessitat de repensar l’esporga dels plàtans. Acaba amb un paràgraf que reprodueixo literalment i que en resumeix el contingut:
“Posar el centre d’atenció en les persones i les seves necessitats. Treballar per fer un espai públic més amable, més funcional i més segur”.