per Josep Arenas Ponsa
El 2025, un any per commemorar l’actuació dels Amics d’Argentona
Ens anem apropant a l’any 2025 en el que celebrarem la 75a Festa del Càntir i commemorarem el 50è aniversari de la creació del Museu. Un any també per recordar qui van ser els Amics d’Argentona.
Els Amics d’Argentona eren un grup d’homes joves que, una dècada després de la immediata post-guerra, van activar la vida cultural i social del poble. Van crear i promoure la Festa de Càntir, iniciativa de la qual es compliran tres quarts de segle i que, més endavant, donaria lloc a la creació del Museu i a la Fira de Ceràmica i Terrissa, l’Argillà. En certa manera són a l’origen del que marcaria el símbol d’allò que seria, i continua essent, el vaixell insígnia de la vila: el càntir, amb el que se’ns reconeix arreu.
Les actuacions dels Amics no es van quedar només en la Festa del Càntir, sinó que es van projectar en la celebració d’importants exposicions, la creació de l’Homenatge a la Vellesa -que d’aleshores ençà se celebra cada tercer diumenge de setembre-, la Cavalcada de Reis, o la promoció de la Diada de Corpus amb les estores de flors, entre d’altres.
Segons he pogut constatar, en una llibreta manuscrita dels anys cinquanta, que forma part del petit arxiu de l’agrupació, que el meu pare em va llegar, i que recull alguns dels acords presos pel grup i identifica els seus membres, aquests eren: Jaume Clavell Nogueras, Pere Espelt Gual, Francesc Domènec Farrés, Ferran Catà Cortils, Joaquim Ripoll Casals, Josep Molist Teixidó, Esteve Valls Casas, Jaume Fontcuberta Clavell, Joaquim Gel Pallarolas, Jaume Arenas Mauri, Josep Lleonart Vila, Joan Grau Giol, Josep M. Vilaret Maresma, Francesc Botey Mas, Pere Parera Roset, Josep M. Artigas Ponsetí, Esteve Ros Pascual i Isidre Casas Ametller. Malauradament queda clar, per tant, que en aquells anys al paper social de la dona no se li donava rellevància pública.
En Jaume Arenas, en el seu llibre “Argentona, records d’un home del poble”, en destacà a Jaume Clavell, Esteve Valls, Josep M. Vilaret, Pep Molist, Jaume Fontcuberta, Joan Grau i Joaquim Ripoll, com: “els principals ideòlegs de les accions a realitzar”; mentre que en Jaume, de qui l’any que ve es complirà precisament el centenari del seu naixement, s’incloïa en la resta del grup: els “que érem més aviat gent d’acció”.
Argentona, ja va reconèixer l’actuació cultural i social d’aquest grup de vilatans durant els anys de la travessa del desert per la recuperació de la nostra identitat, i li va dedicar a un carrer el nom d’Amics d’Argentona. Anys a venir, i per motius ben diversos, a alguns dels seus membres també se’ls van donar reconeixements públics per la seva tasca cultural o cívica.
Ben segur que són moltes les famílies argentonines que s’enorgulleixen del llegat que van deixar, a partir del qual les generacions posteriors l’han anat transformant i obrint-hi camins nous. El 2025 serà, per descomptat, un any ple de commemoracions, idoni per reconèixer, valorar i celebrar aquelles actuacions dels Amics d’Argentona.
