per Pep Famadas
M’agrada el Carrer Gran perquè si fem cas de cap on córrer l’aigua de la pluja, determina la dreta i l’esquerra del poble. No obstant això, aquest carrer no separa la població, tot el contrari, ens ajunta com passa amb les serralades o els rius que en comptes d’allunyar, apropen els dos costats.
Altrament per les persones que es mouen en cotxe és com una mena de muralla. La seva principal qualitat, la de ser una via per vianants, posa dificultats de veritat a qui vulgui anar amb cotxe d’una banda a l’altra de la població. Només cal veure el complicat que és informar a un foraster que des de dins el seu vehicle demana per una adreça de l’altra banda; però això és un altre tema.
El fet és que en ser el principal centre comercial d’Argentona, les vilatanes i vilatans ens hi veiem abocats a anar-hi gairebé cada dia. Sortim de casa pensant que amb un quart haurem enllestit, però fàcilment ens podem trobar amb aquell amb ganes de xerrar o amb aquella, que si tens deu minuts i anem a fer un cafetó, i a la fi, podem ben bé tornar al cap d’una hora. Però això té la seva gràcia, aquest carrer ens estimula i ens predisposa estar més els uns pels altres, a relacionar-nos… ens fa ser més humans. Ben mirat, ens fa un regal.
No m’agrada l’aspecte tan poc harmoniós del Carrer Gran, és un mostrari de façanes i cartells de tota mena i color. I encara bo que s’ha reduït el mobiliari (han desaparegut algunes jardineres, i l’aparca bicicletes de davant de la biblioteca) així i tot, hi ha fanals, bancs, els càntirs gegants, els senyals de trànsit, les taules i cadires dels bars, alguna jardinera, les pissarretes-anunci dels comerços, l’hidrant, plafons de la unió de comerciants, sovint pancartes diverses, la caixa per tornar els llibres, tanques de plàstic… és a una mica un desgavell i provoca desconcert.
Però allò que en especial m’agrada menys de tot el carrer, és el càntir gegant posat a Cap de Creus. Quan el miro des de més avall, gairebé des de la Plaça Nova, em fa nosa perquè ocupa un lloc que no li correspon i, a mesura que t’acostes, la seva presència és més invasora.
D’altra banda, sorprèn que ocupi un espai tan central; presidint la via més important del poble se li dona una categoria més alta del que es mereix. El càntir gegant desfigura un lloc emblemàtic, punt de trobada d’argentonines i argentonins des de molt abans que comences la nostra dèria cantirera, haver decidit aquest emplaçament és no tenir miraments per un indret que per ell mateix, té molta més consistència simbòlica que qualsevol càntir desmesurat que hi posem a davant.
