per Rosa Vila
Quan la fotografia artística necessita sortir al carrer
El Grup de Fotografia d’Argentona (GFA), actualment secció del Centre d’Estudis Argentonins, és un col·lectiu de divuit fotògrafs i fotògrafes que funciona com a grup social amb ganes d’oferir les seves creacions artístiques en diferents formats, al Saló de Pedra i, quan estava operativa, la Sala de la Casa Gòtica. Però en adonar-se del poc hàbit dels argentonins de visitar exposicions, un bon dia varen decidir fer sortir la seva obra al carrer.
Actualment, podem gaudir arreu d’exemples de carrers, places i parets, engalanats amb motius artístics. Alguns durant les festes de barri com a Gràcia, altres com a projecte de poble, com amb els murals del poble de Penelles; o com de biaix, a Calonge, el Poble de les Llibreries; també a Argentona amb els grans càntirs de carrer. Però no en tenim notícia de gaires exemples en què l’art de la fotografia hagi necessitat abandonar sales tancades para “envair” la via pública, per poder conviure amb els propis i els visitants.
El dia que el GFA decideix treure’s la faixa
Això és el que varen decidir fer els actuals Components del Grup de Fotografia d’Argentona per fer visibles diferents seleccions les fotografies treballades, sense la faixa dels dies i horaris de qualsevol local tancat. Aquest estiu ho han fet amb les Taules del GFA, on, talment exposició cúbica, podrem assaborir amb la tranquil·litat de vianant badoc fins després del Festival Sense Portes del primer cap de setmana d’octubre. Es tracta dels sis grans cubs fotogràfics, inicialment situats al carrer gran durant la festa major, on varen ser poc apreciats, per l’activitat festiva, i darrerament, per sort, traslladats a la part baixa de la Plaça de Vendre. Ja abans havien fet altres accions fotogràfiques: amb aquelles Lones de les Parades del mercat que havien de ser provisionals, fins al seu enderroc pel nou mercat, i que encara hi són, sine die, amb tant d’èxit que els nous visitants dels grans càntirs aprofiten per fer-s’hi selfies.
Altres actuacions no han tingut tanta sort, en quant a la continuïtat. Les de la terrassa de la Rectoria; els plafons del Festivals de Fotografia Alfons Güell, el nostre fotògraf emblemàtic; els d’oficis, anomenat Mans a l’Obra; els dels Festivals Sense Portes; els cubs mostrant les entranyes ocultes de la Casa Puig i Cadafalch, encara en rehabilitació.
En totes aquestes mostres, conscients de la provisionalitat, hi buscaven, això sí, un denominador comú: que les fotografies caminessin per places i carrers al pas dels vianants amb mirada oberta. I sembla que ho estan aconseguint.
Tot i que hi ha un tema pendent, de futur, que diuen s’han proposat treballar: reduir-ne la provisionalitat, considerant que es tracta d’animar un espai públic, que potser cal promocionar, dins un projecte de poble.
