per Montse Rodó
L’objectiu de portar gent jove a la Biblioteca Municipal per escoltar una xerrada sobre filosofia es va acomplir el dijous 17 de setembre, amb la Conversa entre l’Eudald Espluga , jove filòsof i autor de l’assaig Imaginar la fi, i els joves argentonins Martí Carreras Gili, etern estudiant de Filosofia, com ell mateix es defineix i el Guillem Vila Ribas, antropòleg cultural. Va ser en el marc de la VI edició de Converses amb… organitzada per la secció de Lletres del CEAJC i, en aquesta ocasió, també pel digital en-llaç i el Cineclub d’Argentona.
L’Eudald Espluga (Girona, 1990) és Llicenciat en Filosofia i màster en Comunicació i Estudis Culturals. Fins ara ha publicat diversos llibres d’assaig i també articles per El País i el diari Ara. Imaginar la fi ( Raig Verd editorial, 2026) és el seu darrer llibre que tracta , com es pot llegir a la portada, d’horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalíptica. A través de la teoria crítica, la filosofia i l’anàlisi de la cultura contemporània, el jove filòsof qüestiona el fals dilema plantejat per Mark Fisher, el filòsof anticapitalista més influent i autor d’una frase que ha fet fortuna: és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme.
Eudald Espluga proposa pensar el final no com un col·lapse inevitable, sinó com un camp de disputa política , simbòlica i col·lectiva en un planeta que ja ha entrat en una fase de transformació inevitable. L’autor s’allunya del catastrofisme impotent, que ens pot abocar a la paràlisi, i del tecnooptimisme salvador, i fa una radical invitació a reapropiar-nos del futur quan sembla que ja no n’hi ha.
La conversa a la Biblioteca va ser molt interessant i amena. L’Eudald Espluga és un gran comunicador i les preguntes del Martí i el Guillem van obrir les portes a analitzar molts dels temes candents d’aquest “present en flames” que ens toca viure. Al torn obert de preguntes, van ser els més joves els qui van formular dubtes i incerteses sobre com afrontar el present i l’esdevenidor.
Com a segona activitat del minicicle Imaginar la fi, el cineclub va programar el dimecres 23 de setembre al Centre Parroquial el film Children of men (2006), del director mexicà Alfonso Cuarón, amb grans interpretacions de Clive Owen, Julianne Moore i Michael Caine. Children of men s’ha convertit en un film de culte del cinema distòpic i de ciència-ficció. L’acció se situa a la Gran Bretanya de l’any 2027, quan mor la persona més jove del planeta amb divuit anys; l’ésser humà és a prop de l’extinció perquè ha perdut la capacitat de procrear i s’ignora el motiu pel qual les dones ara són estèrils. Amb un ritme frenètic se’ns mostra un país i una societat trencada i convulsa, on la violència de l’estat militaritzat, el terrorisme, i la cacera ferotge contra els migrants mostren un Londres apocalíptic. No se sap com ni d’on, apareix una jove embarassada, i tots els bàndols se la disputen per apropiar-se’n. La noia és la darrera esperança que el desesperançat protagonista ha de protegir.
La fotografia, del també mexicà Emmanuel Luvezki, sempre boirosa, com si el sol també estigués morint, i el moviment de càmera, amb tràvelings trepidants i magnífics, alguns de quasi 5 minuts, fan una sensació de realitat que enganxa l’espectador.
En el debat posterior a la projecció del film hi va ser molt participatiu, amb opinions diverses sobre la versemblança o la violència de les imatges.
Va ser una veritable sessió de cinefòrum.
També us pot interessar:
- Article sobre la pel·lícula Children of men publicat en aquest digital.
