per Eduard Prats
La il·luminació de la Casa Puig i Cadafalch
Fa uns mesos que alguns edificis emblemàtics del poble s’il·luminen de nit. Aquesta iniciativa és positiva ja que lluir l’Església, l’Ajuntament vell o la casa Puig i Cadafalch, ens permet posar en valor els monuments que tenim mostrant una imatge atractiva d’Argentona.
Ara bé, la il·luminació monumental o patrimonial cal fer-la seguint uns criteris respectuosos amb l’edifici o l’indret que es vol ressaltar. És evident que cada monument té la seva singularitat, i per tant cal diferenciar la il·luminació que s’aplica en funció de quins són els trets que es volen mostrar dins el context urbà en el què es troben, sense alterar la seva imatge. Utilitzar colors verds, grocs, blaus o malves, que canvien de manera aleatòria, pot deformar la percepció de la idea original de l’edifici. Una cosa és aplicar una il·luminació espectacular per a celebracions festives o reivindicatives, i l’altre és considerar que això pugui servir com a il·luminació permanent de l’edifici. Caldria consultar a tècnics especialistes en il·luminació de monuments que són els qui en tenen els coneixements.
El cas de la Casa Puig i Cadafalch és especialment rellevant ja que es tracta d’un edifici declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), la categoria de protecció de major rang. Tot i que encara manca la restauració del jardí i la posterior museïtzació de la casa per poder-ne gaudir plenament, a hores d’ara ja podem contemplar aquest magnífic edifici modernista des de fora. Val a dir que el projecte arquitectònic de restauració que va encarregar l’Ajuntament l’any 2015 no va preveure un apartat d’il·luminació monumental, fet que potser ara seria convenient i recomanable.
En tot cas, mentre no es disposi d’una proposta específica, crec que s’hauria d’il·luminar l’exterior només amb llum blanca i posar llum càlida a l’interior. Cal reconèixer que el fet d’haver obert els finestrons i poder entreveure des de l’exterior alguns capitells i altres elements ornamentals dels magnífics interiors, és especialment emocionant.
La Casa Puig no és una església, ni un ajuntament, ni un museu. És una casa particular de gran valor arquitectònic, que tot i que ara sigui un edifici públic, n’hem de respectar el seu caràcter original de casa d’estiueig.
Eduard Prats, arquitecte col·laborador de l’equip de restauració, membre del Consell de Patrimoni i de la Junta d’Amics de Puig i Cadafalch.
Molt lluir monuments, mentre hi ha un munt de carrers al poble que els fanals no funcionen!
Els colors no m’ofereixen sensació de benestar,ans el contrari i la senyera il-luminada queda com si fos una quadrícula.