per Montse Rodó
Feia dècades que Wim Wenders, el director de cinema alemany de films tan mítics com L’amic americà, Paris Texas o El cel sobre Berlin, no ens regalava una pel·lícula tan bona. La seva obra es decantava més cap als grans documentals com Pina o La sal de la Terra. Possiblement per això, el 2022 va rebre una proposta de les autoritats de Shibuya per fer un documental sobre el Tokio Toilet Project, una iniciativa per modernitzar la higiene pública del districte. Buscaven un documentalista que sabés captar la bellesa arquitectònica dels 17 banys públics dissenyats per arquitectes de primera categoria que s’havien construït a la zona. L’agosarada contraproposta de Wenders va ser narrar la història d’un home que neteja d’aquests urinaris. Aquesta és la gènesi de Perfect Days, un film japonès dirigit per un alemany fascinat per la cultura japonesa i pel cinema de Yasujiro Ozu.
Hirayama, el protagonista de Perfect Days, porta una vida senzilla, rutinària, i tranquil·la. És feliç fent una feina metòdica de netejador de wàters públics, anant a menjar sempre a la mateixa taverna, i llegint i escoltant música. Cada matí abans de marxar de casa mira el cel amb un somriure i rega els plançons que ha recollit de sota els arbres que tant estima i que fotografia amb la seva petita càmera analògica. Cada dissabte porta el rodet de la càmera a revelar i se’n compra un de nou. Compra els llibres d’un en un en una botiga de vell i al cotxe escolta Pati Smith, Velvet Underground o Van Morrison, música dels setanta gravada en velles cintes de casset, la mateixa música que escoltava Wenders de jove. En una escena, la seva neboda li pregunta si es pot passar les cançons a l’Iphone o si les pot trobar a Spotify i ell no sap de què li està parlant. Hi ha un contrast entre lo virtual i intangible i el món físic on s’arrapa Hirayama, que viu al marge de l’acumulació de coses i de la voràgine del món digitalitzat.
El guió està estructurat en dues parts; a la primera veiem un home optimista, atent a la bellesa de les petites coses, que gaudeix d’una rutina que li aporta l’equilibri interior; i una segona, on una sèrie de trobades i d’aconteixements sacsegen aquest equilibri i insinuen un passat problemàtic. Aquest gir de guió trenca el miratge zen i li dona profunditat dramàtica. A tota la pel·lícula hi sobrevolen les idees de servei públic i de comunitat, tan necessàries en una gran ciutat com és Tokio. Hirayama sap que la seva feina és important i per això hi posa tan de zel.
Wenders explica que la paraula servei té una connotació molt diferent al Japó que al món occidental “ És una espècie d’actitud espiritual, un gest d’igualtat i de modèstia”. Per al director, el component principal d’aquesta història és la rutina, i el gran repte era com explicar-la sense caure-hi. Val a dir que bona part del mèrit se l’endú Kaji Yakusho, l’actor protagonista, que és capaç de transmetre amb una mirada i poques paraules el ric món interior del personatge. Kaji Yakusho va obtenir el premi a la millor interpretació masculina al Festival de Cannes i és una autèntica estrella al Japó.
Perfect Days està nominada a la carrera dels Oscar com a millor pel·lícula estrangera representant al Japó. Al marge d’això, és un film magnífic, que és capaç d’injectar optimisme i benestar en uns temps complicats com els que vivim. I moltes ganes de viatjar al Japó.
Ficha tècnica
Direcció: Wim Wenders Repartiment: Kôji Yakusho, Tokio Emoto, Arisa Nakano, Aoi Yamada, Yumi Asô, Sayuri Ishikawa, Tomokazu Miura País: Japó, Alemania Any: 2023 Estrena: 12-1-2024 Gènere: Drama Guió: Wim Wenders, Takuma Takasaki Durada: 123 min.
Sinopsis: Hirayama sembla satisfet amb la senzilla vida de netejador de lavabos públics a Tokio. Fora de l’estructurada rutina diària, disfruta de la seva pasió per la música i els llibres. Li agrada fotografiar la llum que travessa els arbres. Unes trobades inesperades revelan poc a poc alguns detalls del seu pasat.
Per saber més coses de la pel·lícula, podeu seguir la conferència de premsa que en va fer l’equip al Festival de Cannes 2023
