‘Demà i demà i demà’ – Gabrielle Zevin
Farners Burguera Bravo
Sovint ens agradaria poder tornar enrere, refer el camí que ens ha portat fins aquí i fer les coses completament a la inversa. Haver dit més a la gent que l’estimàvem, haver escollit una carrera diferent, haver fet més esport o haver començat a estalviar molt abans. Però la vida, tot i a vegades semblar-ho, no és un joc; i de trens sovint només en passa un.
Els protagonistes de ‘Demà i demà i demà’ de Gabrielle Zevin (l’èxit literari del darrer any) dominen millor els controls de la consola que els engranatges de la seva vida. Personatges amb grisos i defectes que creixen plegats de la mà del lector, i a mesura que avança el llibre aquest va superant nivells, en els quals aconsegueix entendre una mica més les capes que cada un d’ells amaga (les bones i les dolentes). El tímid Sam, la decidida Sadie i el pragmàtic Marx.
La recepta de l’èxit no és difícil d’identificar. En primer lloc, és necessari dominar les paraules. El llenguatge fresc i fluid de l’escriptora et permet lliscar àgilment per les pàgines sense entrebancar-te amb paràgrafs buits o diàlegs artificials. Per altra banda, l’estructura no lineal de la novel·la força al lector a descodificar les normes de nous models de joc a cada capítol, però mai arriba a ser una tasca excessivament feixuga (el just per mantenir la partida entretinguda). L’essencial, però, és la manera en què Zadie, aconsegueix en el seu relat abordar problemàtiques socials sense caure en el paternalisme ni fer-ho de forma forçada. Aquesta barreja d’ingredients és la clau perquè tothom s’enganxi al seu joc.
Tot i ser un relat sobre l’amistat i l’amor, el llibre aconsegueix no caure en melodrames ni recreacions innecessàries. No és la història d’un gran amor, ni pretén ser-ho. És la història de tres vides, i la vida inevitablement sempre abraça l’amor. L’amor pels amics, per la família, per l’art, la creació i la feina. Perquè més enllà de ser un cant d’amor als videojocs, és la història de com, a vegades, la perseverança pot convertir la vocació artística en la teva feina i, sense ser propaganda neoliberal, els personatges compleixen allò tan repetit (i tan buscat pels joves estudiants) d’estimar tant el que fas que mai no sembli que estàs treballant.
Les regles del joc a ‘Demà i demà i demà’ són simples perquè són les de la vida mateixa. I tot i que aquestes no sempre són justes, les hem d’aprendre a jugar de la millor manera. Perquè al món real no es pot tirar enrere ni existeix un botó per tornar a jugar. De partides, ens agradi o no, només n’hi ha una.
Si voleu saber més coses del llibre i l’autora us recomenem els enllaços següents:
- Programa 3/24: https://www.ccma.cat/3cat/gabrielle-zevin-ens-presenta-la-novella-dema-i-dema-i-dema/video/6208903/
