LLIÇONS

Ian McEwan

per Mercè Boixet

Lliçons, la darrera novel·la de McEwan, intenta capturar la vida d’en Roland nascut el 1948, el mateix any que l’escriptor, durant set dècades de canvi a nivell personal i global. La novel·la te molts aspectes autobiogràfics.

Roland, fill d’una família de l’exèrcit destinada a Líbia, als 11 anys l’envien a un internat a Anglaterra on patirà abusos per part de la professora de piano. Aquest fet el marcarà i tindrà un impacte important en les seves relacions amb les dones i en la seva vida en general.

La novel·la transcorre des del 1948, en plena postguerra, i passa per la reunificació d’Europa, la guerra de l’Iraq , el Brexit, fins arribar a la pandèmia del coronavirus. McEwan ens explica els detalls de l’existència d’en Roland, un home que sembla que es deixi portar pels esdeveniments de la vida.

Lliçons lliga la vida personal amb els fets polítics i tracta de l’atzar, la culpa, la memòria i els camins que hauríem pogut agafar. Malgrat el títol, McEwan no ens dona lliçons, més aviat ens fa reflexionar sobre com de diferent hauria estat la vida si haguéssim pres altres decisions.