per Xavier Peguera
La Generalitat insta els ajuntaments a implicar-se més en la defensa del català en una comunicació oficial enviada el 31 d’agost proppassat. Així titulava el canal 3/24 la notícia.
Els consellers Dalmau i Vila demanen l’aprovació d’un decàleg de mesures en els plens municipals. El govern de la Generalitat vol una major implicació dels ajuntaments de Catalunya en la promoció de la llengua, i per això ha adreçat una carta a tots els consistoris perquè s’adhereixin al Pacte Nacional per la Llengua (PNC) presentat el mes de maig.
El conseller de Presidència, Albert Dalmau, i el de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, demanen als alcaldes que s’aprovi en els plens municipals una moció amb un decàleg de mesures per assegurar-ne l’ús.
Aquest document recull, entre d’altres, els compromisos següents:
*Elaborar un pla municipal d’impuls del català per a la legislatura i vetllar pel seu compliment.
*Crear una taula local per la llengua amb la participació del teixit associatiu, educatiu, cultural, esportiu i econòmic.
*Garantir que el personal de l’administració i el subcontractat tenen el coneixement adequat del català i dels drets lingüístics de la ciutadania.
*Incorporar la mirada lingüística en la contractació administrativa i fer-ne un seguiment.
*Identificar àmbits deficitaris en l’ús de la llengua i corregir-ne la situació.
*Garantir que l’atenció al públic i la comunicació institucional es fan en català, tant a l’Ajuntament com a les empreses concessionàries de serveis municipals.
Entre aquestes mesures, a banda d’adherir-se al pacte, els ajuntaments haurien de garantir que en la contractació pública s’apliquin criteris de defensa del català o que tot el personal de l’administració, fix o subcontractat, sigui competent en aquesta llengua.
El conseller Francesc Xavier Vila ha destacat que els ajuntaments “són crucials” en la normalització del català perquè tenen competències en àmbits molt diversos com les escoles bressol, els esports o el comerç:»Tenen una gran incidència en la vida quotidiana de les persones, i si actuen amb una mirada lingüística, poden multiplicar les actuacions que són imprescindibles perquè en un context de migració, canvi social i tecnològic, el català continuï sent la llengua pròpia de Catalunya».
Vila ha recordat que és responsabilitat d’un ajuntament vetllar perquè en una concessió municipal, com pot ser una piscina pública, es puguin comprar productes en català, o perquè en un cicle de cinema es projectin pel·lícules doblades al català.
En el cas del comerç, el conseller ha destacat la importància dels ajuntaments perquè els establiments compleixin la normativa lingüística. I ha defensat la política d’inspeccions per fer complir la regulació.
En la carta enviada, també s’insta que cada ajuntament tingui un responsable de política lingüística i que elabori un pla municipal per a l’impuls del català.
El govern destaca el paper clau dels ajuntaments en la defensa del català com a administració més propera al ciutadà, però no oblida la feina que han de fer també empreses i institucions privades com a part de l’esforç de la societat en defensa de la llengua.
En aquest sentit, l’Ajuntament d’Argentona ha creat l’Oficina del Català comandada directament per l’alcaldessa i ja té previst fer un primer pas aprovant en el Ple de Setembre el Reglament d’Ús de la Llengua Catalana en la vida diària de l’ajuntament.
Ara que és el moment d’elaborar els pressupostos de l’any 2026, caldrà que el govern es proposi encomanar a una entitat especialitzada, l’elaboració d’una diagnosi de la situació de l’ús de la llengua catalana en l’àmbit col·loquial a la nostra vila, més enllà de les dades de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics feta el 2023, donada a conèixer el 19 de febrer de 2025 i que ben aviat es faran públics poble a poble.
De la diagnosi ben feta s’han d’extreure pautes que han de fornir el Pla de Treball per als propers anys. La materialització del Pla de Treball no depèn exclusivament de l’Ajuntament, també s’han de veure implicades totes les entitats, associacions i clubs esportius.
Per ara, 16 entitats s’han constituït en la Taula d’Entitats d’Argentona per la Llengua i han estat fent propostes. Cal, però, la creació d’un Consell per la Normalització del Català creat des de l’Ajuntament, seguint els procediments del Reglament Orgànic Municipal, i que convoqui a tots els col·lectius de la vila.
Enceses les alarmes sobre el descens percentual de l’ús del català, arriba el moment d’actuar coordinadament i sostinguda.
Xavier Peguera i Marvà. és el coordinador de la Taula d’Entitats d’Argentona per la Llengua.
Imatge d’entrada propietat de TERMCAT
