TS
Fitxa tècnica:
Títol original: The Grapes of Wrath
País: EUA
Director: John Ford
Producció: Darryl F. Zanuck per a la Century Fox
Guió: Nunnally Johnson basat en una novel·la de John Steinbeck
Intèrprets: Henry Fonda, Jane Darwell, John Carradie, Charley Grapewin
Fotografia: Gerg Toland
Música: Alfred Newman
Coneixent la filmografia de John Ford pot sorprendre veure un film com El raïm de la ira que és un retrat molt realista de la pobresa esgarrifadora d’una gran part de la població del país més ric del món. Poques vegades Ford ens ha presentat tan cruament la lluita de classes i a una policia prepotent i corrupta protegint els explotadors. Probablement, són temes que ja hem pogut veure sobretot en films inspirats en la novel·la negra, però que sorprèn veure en una pel·lícula d’un dels realitzadors que més ha explicitat l’excel·lència del mode de viure, els costums i la manera de pensar de la societat nord-americana.
La pel·lícula, basada en una obra del mateix títol de John Steinbeck, situa l’acció en plena depressió. El mig oest americà patí una crisi econòmica, conseqüència del crac del 29 i d’una important sequera, que fou tan profunda que obliga als camperols d’estats com Oklahoma a abandonar la terra on havien viscut per anar a cercar treball a Califòrnia. Es calcula que més de tres milions de persones varen haver d’agafar la carretera 66 amb el desig d’arribar a on lloc on semblava que era fàcil trobar treball. La pel·lícula és un cant a la lluita per la supervivència i la solidaritat, però és també una mostra de l’explotació dels treballadors.
Dos personatges Tom Joad (Henry Fonda) i Casy (John Carradine) s’emporten el protagonisme per les seves interpretacions. Cal dir, però que aquestes se sustenten molt en el que Steinbeck havia deixat escrit en el llibre.
Casy, un antic predicador, assumeix el cristianisme posant-se indiscutiblement al costat dels miserables incitant-los a unir-se per aconseguir la dignitat. Quan la seva mare vol saber on és Tom li dirà que el busqui on hi hagi un lloc en el qual es lluiti perquè els que tinguin fam puguin menjar.
John Ford és un mestre indiscutible del cinema. Totes les seves pel·lícules han de ser vistes. I si moltes vegades ens ha molestat el seu militarisme i masclisme, sobretot en aquelles que exalten la cavalleria americana, pel·lícules com La diligència, El raïm de la ira, The Searchers (Centaures del desert), L’home que va matar Liberty Valance i Cheyenne Autumn (El gran combat) el redimeixen del tot.
