per Maria Sanplà
Ho sé, no tots. Vull parlar de nosaltres, les dones escriptores, i del biaix que hi continua havent respecte els nostres col·legues escriptors.
Quin tipus de lectura escullen homes i dones. Més ben dit quin tipus d’escriptor. Al llarg del temps i a causa de la meva feina (sempre en el sector del llibre, els autors, la literatura i la docència) m’he trobat, encara em trobo, amb el que us explicaré ara:
Molts homes, algunes dones també, pensen que la literatura de dones és romàntica, ensucrada, sense nervi ni talent i per descomptat de segona categoria. Apta només per ser llegida per dones. La dels homes, en canvi, és universal. És que potser l’escriptura masculina representa l’experiència universal? Sí a l’univers només hi haguessin homes, potser sí. La literatura de dones toca només temes íntims que no interessen els homes? Doncs tampoc. Toca tots els temes, com la masculina.
És sabut per tothom que les dones no som competència. (Entengueu aquí la ironia). Aquestes paraules són d’un escriptor famós (no diré el nom) a una escriptora famosa. L’esmentat escriptor tan sols va dir el nom d’una dona com a “passable”. Costa de pair, què més haurem de demostrar? Que som bones, molt bones, o famoses o no hi ha lloc per nosaltres? Que homes i dones, és a dir, les persones tenim gustos diferents, tots estem d’acord. Però que hi hagi encara avui aquesta línia divisòria, és directament una merda, o dit més delicadament, un despropòsit. Hi ha molt bones escriptores, com hi ha molts bons escriptors però a ells els agrada llegir-se a ells. Però més em preocupa que moltes d’elles considerin que ells són millors.
Les dones llegim tant homes com dones, gairebé en un 50%. No tenim manies, sempre que l’autora o l’autor sigui bo. Els homes llegeixen el 80% de llibres escrits per homes.
Vaig llegir un estudi de l’Institut Català de la Dona on analitzaven com funcionaven les editorials i també es dona aquesta discriminació, com també en els Premis literaris. Continua sent el nom d’un home desconegut més interessant que el d’una dona desconeguda? Dona més confiança? Per què no ens volen llegir els homes? Només se m’acut una resposta, i ve de lluny, massa lluny, i té a veure amb tot el que hem hagut de lluitar les dones per ser visibles estant a casa tancades, sense dret a l’educació, sense cambra pròpia. Recordeu que les universitats van néixer a Europa a finals del segle XII amb l’objectiu de ser un espai on fer ciència en relacions de semblança entre homes, o sigui excloïa la diferència, les dones. La Universitat no va acceptar dones fins a finals del segle XIX i principis del XX. Està tot dit.
Mireu els Premis Nobel de Literatura 18 dones enfront de 100 homes. Hi ha normalitat? El Premi Cervantes, per exemple també ha guardonat molts més homes que dones. Diuen que el Pla Nacional del Llibre i la Lectura vol trencar aquest estigma. Espero que no sigui a través de la discriminació positiva, sinó a través del talent.
Agafem qualsevol revista literària o cultural L’Avenç, Serra d’Or, Que leer, la que vulgueu mireu qui escriu els articles, 26 articles escrits per homes, enfront de 6, escrits per dones; un altre d’aquestes 30 escrits per homes, 5, per dones. A les escoles als llibres de text, es parla d’escriptors i de molt poques escriptores.
Se m’acut que potser que tornem a fer com un gran nombre d’escriptores històriques que empraven pseudònim masculí i així eren llegides per homes, com ara George Eliot (M. Ann Evans,) Víctor Català (Caterina Albert) Currer Ellis i Acton Bell (germanes Brönte), George Sand (Aurore Dupin)J. K. Rowling (Joanne Rowling), Fernan Caballero (Cecilia Böll de Faber),Fernán Alva (Dolors Monserdà), i un llarg etcètera.
I per acabar: Aturem-nos. Reflexionem. El talent, el pensament supralògic és en les persones, no en el sexe. Si descomptem que les dones sempre ho hem tingut més difícil, som un miracle. Sí, sí, miracle perquè sovint el nostre temps el traiem de la casa, dels fills, dels nets, de la feina, de la cuina i d’altres. On tenim la cambra pròpia? L’escriptura per a nosaltres és només un divertimento? Un passatemps? Doncs no. És literatura, bona literatura. No vull esmentar-vos les escriptores clàssiques que ens han marcat i ensenyat ni les contemporànies perquè no m’hi cabrien i de ben segur me’n deixaria alguna.
Us deixo la dada que ara per ara qui més ha innovat, investigat i readaptat patrons som les dones. Investigueu, llegiu, la literatura és plena d’alta literatura escrita per dones.
Imatge d’entrada: Pixabay
