per Maribel Gómez Hernández
El Cicle-Club d’Argentona ha organitzat conjuntament amb el CEAJC i el Centre Parroquial d’Argentona el cicle Imaginar la fí.
Aquest cicle ha constat de dues parts: la primera ha estat una conversa amb el filòsof Eudald Espluga sobre el seu llibre Imaginar la fi . Una conversa conduïda pels dos joves argentonins Guillem Vila Ribas i Martí Carreras Gili a la Biblioteca Municipal d’Argentona.
Com a complement de la xerrada el Centre Parroquial d’Argentona i el Cine-Club d’Argentona han escollit la pel·lícula Children of men d’Alfoso Cuaron amb col·laboració d’Eduald Espluga, per complentar la xerrada. Aquesta pel·lícula va ser considerada pel pensador Mark Fisher com un exemple del col·lapse social i polític que ja vivim ara.
Children of men (Hijos de los hombres) 2006
Fitxa tècnica:
Títol original: Children of Men
Any: 2006
Durada: 109 minuts (1 h 49 min)
País: Regne Unit, Estats Units i Canadà
Direcció: Alfonso Cuarón
Guió: Alfonso Cuarón, Timothy J. Sexton, David Arata, Mark Fergus i Hawk Ostby (basat en la novel·la de P.D. James)
Música: John Tavener
Fotografia: Emmanuel Lubezki
Repartiment principal; Clive Owen, Julianne Moore, Clare-Hope Ahitey, Michael Caine, Chiwetel Ejiofor…
Sinopsi:
L’any 2027, l’ésser humà és a prop de l’extinció perquè ha perdut la capacitat de procrear i s’ignora el motiu pel qual totes les dones ara són estèrils…
Diuen que va ser la millor pel·lícula de l’any 2006 perquè tot, en aquest film, és perfecte, des de l’ambientació fins a la narració, sense oblidar les excel·lents interpretacions d’Owen, Moore, Caine i de la resta d’intèrprets que ens posen davant d’uns personatges, aparentment sense importància, que ens submergeixen en un mar d’emocions que ens mostren un futur gens llunyà i una humanitat sense esperança.
Només en tres mesos i mig haurem arribat al 2027 que Alfonso Cuarón ens mostrava fa vint anys com a futur i ho feia mostrant-nos una Anglaterra bruta, trencada, sotmesa a un caos continu, mentre alhora tot és més modern i la societat conviu amb més avenços. Durant l’última mitja hora, amb la càmera a l’espatlla, se’ns mostra una ciutat dominada pel caos generat per la guerra entre militars i radicals mitjançant llarguíssims plans de diversos minuts. A l’extraordinari ús del pla seqüència i a la dificultat de crear aquest tipus de plans, cal sumar-hi la posada en escena que presenta escenaris plens de personatges i de successos sorprenents, sense talls, oferint una sensació de realisme sensacional.
Però, probablement, el millor de la pel·lícula és la narrativa, el missatge que se’ns vol transmetre i que aconsegueix fer-nos-hi pensar. Durant tot el visionat, hom es situa dins l’acció, participant emocionalment de tot el que succeeix, i quan la pel·lícula acaba costa molt sortir de la sala i passar pàgina. El realitzador mexicà aconsegueix una obra impossible, tan captivadora visualment com interessantíssima en el seu potent discurs, posant sobre la taula dilemes humans, morals, filosòfics… Cuarón es mostra de forma diferent, amb una magnífica posada en escena i un ritme frenètic, desenvolupant una història fosca i realista, tràgica, actual, en el marc d’un futur immediat.
També us pot interessar:
- Alfonso Cuarón parla de la pel·lícula als BAFTA.
