per Montse Rodó Montamat
Monsieur Hulot és a punt de fer 75 anys. Jacques Tati, el director, guionista i actor francès el va crear per fer-lo protagonista de la seva segona pel·lícula, Les vacances de Mr. Hulot. Monsieur Hulot el carismàtic i maldestre personatge, que lluita tot sol i sense treva contra les noves modes i les absurdes maneres de fer modernes, vestit sempre amb pantalons massa curts, barret i gavardina i fumant una pipa. El segell Tati mostra la difícil relació entre l’home i la màquina, en una societat cada vegada més tecnificada i hostil. Monsieur Hulot, que es va convertir en l’alter ego del seu creador i intèrpret, va trobar una recepta característica i perdurable: l’humor poètic, subtil i molt estilitzat, però alhora accessible per a tots els públics.
Jaques Tati (1907-1982) és un dels directors més suggestius de la cinematografia moderna. Amb només cinc llargmetratges es va fer l’amo i senyor del cinema còmic europeu, hereu dels grans cineastes nord-americans i francesos del cinema mut i del gag visual.
Les comèdies de Jacques Tati es basen principalment en l’ús de la pantomima i l’slapstick, però amb tècniques cinematogràfiques modernes i avançades a la seva època. Com a director, La seva permanent recerca de la perfecció ha sigut comparada amb altres còmics com Charles Chaplin o Buster Keaton, del qui Tati era un fervent admirador. Com Chaplin i Keaton va crear i fixar en l’imaginari popular un individu entranyable i eternament sorprès del mon que l’envolta.
L’èxit de Jaques Tati comença el 1949 amb el seu primer llargmetratge, Jour de Fête, escrit i protagonitzat per ell mateix i rodat en color i en blanc i negre , tot i que per problemes tècnics només es va poder estrenar en blanc i negre. Tot i així, es considera el primer film francès en color.
Les vacances de Mr. Hulot ( 1952) ja defineix el que serà el seu estil. L’entranyable Hulot va de vacances a la platja a Saint Marc-sur-mer i es relaciona amb els altres estiuejants sense ni un sol mot intel·ligible. El xiscles de les gavines, la cridòria de la canalla i el vent són la banda sonora del film.
Mon Oncle,( 1958) la pel·lícula que es projectarà al cicle de Cinema a la Fresca, es una divertida sàtira contra la modernitat, on Mr. Hulot es baralla amb l’incomprensible tecnologia de la casa que la família de la seva germana acaba d’estrenar. Ell i el seu nebot intenten mantenir la calidesa en un món deshumanitzat que sembla funcionar al seu aire. L’èxit del film va ser esclatant i guanyà el Premi del jurat del Festival de Cannes i l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera. Sense cap mena de dubte Mon Oncle és la seva millor pel·lícula.
A partir d’aquí , la seva carrera pateix dalts i baixos. Per rodar Playtime ( 1967) fa construir un decorat que representa una ciutat moderna i freda: sis anys de rodatge i un pressupost sobrepassat el porten a la ruïna; tot i les bona acollida dels crítics, és un fracàs comercial.
A Traffic (1971), una altra sàtira on retrata l’amor de l’home modern pels automòbils, torna a aparèixer Mr. Hulot, però no aconsegueix recuperar-se econòmicament.
Parade (1974) és la seva darrera obra com a autor total i en fa protagonistes a dos nens. Els infants son presents a molts dels seus films; segurament són una metàfora de la mirada fresca i desproveïda de perjudicis que Tati vol compartir a la seva filmografia.
També us pot interessar:
- Entrevista a Jacques Tati de l’any 1978 en la qual parla del seu cinema (VOSE).
