per Toni Segarra
Fitxa tècnica:
Títol original: A night at the Opera
Gènere: Comèdia
Direcció: Sam Wood
Repartiment: Groucho Marx, Harpo Marx, Chico Marx, Masrgaret Dumond, Kitty Garliste, Allan Jones, Sig Ruman
Any de producció: 1935
País: Estats Units d’Amèrica
Sinopsi
Dut per un extravagant sentit dels negocis, Groucho fa viatjar en un vaixell amb destinació New York les grans estrelles de l’Òpera de Milano. Hi viatgen també uns polissons: Harpo i Chico. Entre tots tres revolucionen el vaixell, organitzen un escàndol a la ciutat i converteixen la nit d’estrena en una bogeria que el món de l’òpera no podrà oblidar mai.
Primera de les pel·lícules que els germans Marx i el seu germà Zeppo van fer després de deixar la Paramount. Dirigida per Sam Wood, un realitzador, que ha passat a la història del cinema probablement gràcies a aquest film, perquè cap dels altres de la seva llarga filmografia va aconseguir ser recordat passats uns anys.
L’argument és d’una simplicitat total: Rosa Cristaldi, una cantant d’òpera ja amb una certa fama, s’enamora de Ricardo, un jove tenor que encara no s’ha estrenat en un escenari. La jove, però, és pretesa també per Baroni, el protagonista de l’òpera que han d’interpretar junts a New York. La pretensió de Baroni, cantant vanitós i insuportable, s’acosta més a l’assetjament que a la seducció, cosa que col·locarà els germans Marx en la posició d’ajudar Ricardo perquè aconsegueixi l’amor de Rosa i, al mateix temps, triomfar com a tenor.
Els germans Marx fan sevir tots el seu humor, irreverent, anarquista, sarcàstic, surrealista i corrosiu per delectar els espectadors. Hi ha un munt d’escenes que ens fan somriure, encara, noranta anys després de la seva filmació. El sopar de Groucho amb Margaret Dumond, la cabina atapeïda de gent en el vaixell o la discussió del contracte entre Groucho i Chico s’han convertit en alguns moments memorables del cinema.
El director ha tingut molta habilitat en fer servir la música com un dels elements imprescindibles de la pel·lícula. Els concerts d’Harpo amb piano o arpa (un instrument força desconegut, almenys aquí en aquells anys) desperten l’admiració dels espectadors. Gaudim escoltant fragments d’”I pagliacci” o “Il trovatore”, comparteix el so amb dues cançons: “Alone” i “Cosí cosà”, creades expressament per a la pel·lícula i que van ser autèntics èxits d’aquell moment.
També us pot interessar:
- L’article de Jordi Mat Amorós i Navarro a Cinema y Literatura
