Viure amb la natura en llocs designats per la Unesco

per Miquel Badia Tobella

La missió de la UNESCO (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization) en l’àmbit de la ciència és fomentar la cooperació científica internacional pel desenvolupament sostenible i la protecció del planeta.

En el seu nou informe publicat aquest any 2026, “Persones i Natura en llocs designats per la UNESCO: contribucions locals i globals”, la UNESCO mostra que les formes de vida dins d’aquests llocs són molt més resilients que en altres indrets. Aquests paisatges i ecosistemes preserven les espècies, les cultures i els mitjans de vida que s’hi troben. Cal, però, prendre consciència de la  necessitat de protegir-los. 

Què són els llocs designats per la Unesco?

 Són llocs d’un valor excepcional per a la humanitat on la natura i les comunitats humanes coexisteixen i prosperen de manera equilibrada. Aquesta xarxa global inclou tres tipus de llocs designats:

 Patrimoni de la Humanitat: Llocs d’un valor universal excepcional, siguin monuments culturals, ciutats històriques o paisatges naturals.

 Reserves de la Biosfera: Àrees d’ecosistemes terrestres, costaners o marins on es promou la conservació de la biodiversitat juntament amb el desenvolupament econòmic sostenible.

 Geoparcs globals: Àrees geogràfiques úniques on es gestionen jaciments i paisatges d’importància geològica internacional. 

 Ja siguin llocs Patrimoni de la Humanitat, Reserves de la Biosfera o Geoparcs, els llocs designats per la UNESCO formen una xarxa única d’indrets on la natura i els humans viuen en harmonia.

 Alguns exemples al món d’espais de gran valor ecològic emparats per la UNESCO són les Illes Galápagos, a l’Equador, el Parc Nacional de Yellowstone, als EUA, la Gran Barrera de Corall, a Austràlia, el Parc Nacional d’Iguaçú, a l’Argentina i Brasil o el Delta de l’Okavango, a Botswana.

 A l’estat espanyol hi trobem la Serra de Tramuntana, a Mallorca, el Parc Nacional de Doñana, a Andalusia, el Parc Nacional del Teide, a Tenerife, el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, a l’Aragó o el Parc Nacional de Garajonay, a la Gomera.

Què diu l’informe i a quines conclusions arriba?

 Una xarxa Global

 En el seu informe, l’organització examina per primera vegada totes les categories de llocs designats per la UNESCO (Patrimoni Mundial, Reserves de la Biosfera i Geoparcs Globals) com una sola xarxa de més de 2.260 llocs que cobreixen més de 13 milions de km², una àrea més gran que la de la Xina i l’Índia juntes. Aquests paisatges vius sostenen els mitjans de vida d’uns 900 milions de persones arreu del món (al voltant del 10% de la població mundial), incloent-hi molts pobles indígenes i comunitats locals. A més,  acullen una part significativa de la biodiversitat del planeta i contribueixen a la regulació climàtica.

 L’informe revela que els llocs designats per la UNESCO acullen més del 60 % de totes les espècies censades a escala mundial. Aproximadament el 40 % d’elles no es troben enlloc més al planeta.

 La massa vegetal global d’aquests llocs emmagatzema unes 240 giga tones de carboni, l’equivalent a gairebé dues dècades d’emissions globals actuals. Cada any els seus boscos representen aproximadament el 15 % del carboni absorbit pels boscos a tot el món.

 L’informe també destaca la profunda connexió entre la natura i les comunitats d’aquests entorns. A les poblacions que acullen aquests llocs s’hi parlen més de 1.000 llengües documentades. Almenys el 25% dels llocs inclouen territoris de pobles indígenes.  Aquesta xifra arriba a gairebé el 50% a l’Àfrica, el Carib i Amèrica Llatina.

 Impacte i resiliència dels llocs designats per la UNESCO

 Aquesta primera avaluació global que reflecteix l’informe mostra que la biodiversitat i les poblacions de fauna salvatge d’aquests territoris són més resilients i estables davant el canvi climàtic en comparació amb altres zones. Tot i que les poblacions de fauna salvatge han disminuït un 73 % a tot el món des de 1970, les de les àrees protegides per la UNESCO s’han mantingut relativament estables.

 S’ha vist que els llocs designats per la UNESCO estan oferint resultats tangibles tant per a les persones com per a la natura, fins i tot davant les pressions creixents. Representen un model resilient en què el benestar humà i la protecció ambiental avancen conjuntament i ofereixen respostes pràctiques als reptes del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.

 Una xarxa vital sota una pressió creixent: Cal actuar ara.

 Malgrat la seva importància contrastada, aquests llocs estan sotmesos a una pressió creixent. Gairebé el 90% estan sotmesos a nivells elevats d’estrès ambiental i els riscos climàtics hi han augmentat significativament en l’última dècada. Més d’un de cada quatre llocs designats per la UNESCO podrien esdevenir punts calents l’any 2050, amb impactes potencialment irreversibles. Si no s’intensifiquen les accions, es corren riscos com la desaparició de glaceres, l’ensorrament d’esculls de corall, el desplaçament d’espècies, l’augment de l’estrès hídric i la transformació dels boscos de sistemes que absorbeixen carboni a fonts de carboni (incendis, desforestació, mortalitat per sequera, …)

 Segons l’informe, actuar avui pot reduir significativament els riscos futurs. Evitar un augment d’1 °C de la temperatura global podria reduir a la meitat el nombre de llocs designats per la UNESCO exposats a grans disrupcions abans de finals de segle.

 De fet, els llocs designats per la UNESCO només són presents en el 5% dels plans climàtics nacionals, per a la qual cosa representen un potencial no explotat per a les polítiques climàtiques.

 L’informe demana una ampliació de l’acció en quatre prioritats: restauració dels ecosistemes per restaurar la resiliència, desenvolupament sostenible amb més cooperació transfronterera, més inclusió dels llocs designats per la UNESCO en les polítiques climàtiques globals i una governança més inclusiva amb els pobles indígenes i les comunitats locals.

Conclusions: Invertir en llocs de la UNESCO és una aposta segura

 Les conclusions d’aquest informe, desenvolupades en col·laboració amb més de 20 institucions de recerca líders d’arreu del món són clares. Els llocs protegits per la UNESCO tenen impactes positius en les persones i la natura. En aquests territoris, les comunitats prosperen, el patrimoni mundial perdura i la biodiversitat es conserva, mentre que en altres llocs es degrada.

 Khaled El-Enany, director general de la UNESCO, va dir que l’informe és una crida urgent a ampliar el nivell d’ambició i reconèixer els llocs de la UNESCO com a actius estratègics per combatre el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i invertir ara en la protecció dels ecosistemes, cultures i mitjans de vida per a les generacions futures”.