per Mite Ferrer Fàbregas
El dia de la revelación
Steven Spielberg (1946) ha presentat la seva última pel·lícula El dia de la revelación de dues hores i mitja que hem pogut veure al Centru. Spielberg és un gat vell i domina els ritmes i les accions com poques persones del cinema hollywoodià. Com a espectadora et té entretinguda amb moviment constant a la pantalla, que si accidents de cotxes, trens, camions de bombers, persecucions amb dolents dolents i bons bons: ell i ella. I tot justificat per una teranyina d’ocultació de presència d’alienígenes a la Terra. No s’entén gaire per què el departament de defensa dels EUA s’encaparra a amagar la presència d’aquests éssers de fora que han estavellat la nau i que els terrícoles aprofiten per copiar-ne alguns enginys sobrenaturals. I hi barreja déu, en el discurs d’una noia exnovícia d’un convent que s’encalla amb la idea que si es donen a conèixer aquests alienígenes la gent deixarà de creure en déu i es desesperarà.
Al final els bons guanyen com sempre, difonent la informació a tot arreu (per als EUA a tot arreu és el seu país) i com a traca final fan aparèixer un alienígena en cadira de rodes i responent a la imatge de l’ET que no sembla maltractat, i que revela quelcom a la noia que no ens diuen. S’intueix que per als bons la paraula clau pot ser empatia.
Jo ja soc una dona gran i l’Spielberg ho és encara més, veig en aquestes pel·lícules molt de moviment i acció, diners, per dir què? Enyoro aquell Spielberg primerenc de El diable sobre rodes, Tauró, Encontres en la 3a fase que era capaç de tenir-nos pendents amb poc pressupost que sí que entenia. Em sembla que tant l’autor com jo ens hem fet vells.
Fitxa tècnica:
Títol original:Disclosure Day
Direcció: Steven Spielberg
Guió: David Koepp
Fotografia: Janusz Kamiński
Nacionalitat: Estats Units
Gènere: Ciència-ficció / Drama
Durada: 145 minuts (2 hores i 25 minuts)
Repartiment: Emily Blunt , Josh O’Connor
