per Mite Ferrer Fàbregas
Colm Toibin, escriptor irlandès, dona vida a Thomas Mann en El Mag. N’explica la seva infància daurada a Lübeck en una família poderosa i influent que estiuejava a Travemünde. Tot aquest entorn de cotó fluix s’esvaeix amb la mort del pare que no refiant-se de la seva dona brasilera ni dels seus fills, fa vendre l’empresa i nomena un tutor econòmic per a la seva família. La vida del nord ofega la mare que amb tota la família s’instal·la a Munic. Thomas no mostra gens d’interès per l’escola i la mare el fa entrar en un despatx on es dedica a escriure en els marges dels llibres de comptabilitat. Als 23 anys publica Els Buddenbrook que novel·la la seva infantesa a Lübeck a través de quatre generacions d’una família. Aquest llibre té molt d’èxit i ja l’oficialitza com a escriptor. A la Primera Guerra Mundial es mostra com a monàrquic i patriota, cosa que canvia anys més tard quan Hitler va prenent volada fins que puja al poder. Mann, casat amb una jueva amb qui té sis fills, ja és un home d’èxit i ric perquè els drets d’autor ja venen de les seves traduccions a diferents països, això fa que en l’època de la inflació alemanya ell tingui una posició afortunada, ja que cobrava amb moneda estrangera, bàsicament dòlars.
S’exilia a diversos països, Suïssa, França, Estats Units i al final torna a Suïssa. Malgrat que els canvis de domicili manté la seva rutina matinal escrivint quatre hores diàries en alemany gràcies a l’obsessió de la seva dona Katia, que el protegia i ajudava davant de tot. Acabada la Segona Guerra Mundial, instal·lat a Califòrnia, es dedica a fer conferències arreu sobre la importància del retorn de la democràcia a Alemanya. Una discrepància amb el govern dels EUA que li vol impedir de viatjar a Weimar, Alemanya de l’est, a fer una conferència sobre Goethe fa que hagi de marxar cap a Suïssa. Thomas Mann junt amb Albert Einstein eren els alemanys de l’època més famosos a l’exili i això els fa poderosos.
Toibin ens explica com Mann va escrivint llibres, com va tenint fills, com se li suïciden un fill i dues germanes, com els seus fills viuen en un món idíl·lic en el període d’entreguerres, les relacions amb el seu germà, els seus sogres i cunyat, tot plegat quasi de manera manierista. Alhora que ens va donant pistes de la seva vida oculta, dels seus desitjos no complerts homosexuals malgrat les relacions felices amb la seva dona que sembla que li coneix el secret. No és fins vint anys després de la seva mort que es publiquen les seves memòries i surten a la llum els seus desitjos amagats.
L’autor del llibre se centra en la vida interior de Thomas Mann i posa de rerefons tots els fets històrics que van passant sense atur. Aconsegueix ficar-se en el seu món, imaginar-se el seu posat d’home sensat, acadèmic i culte malgrat els seus anhels ocults que van sortint en les seves obres com a Mort a Venècia inspirada en el personatge real de Mahler encaboriat per un noi de gran bellesa, jove que era real i del qual es va enamorar Mann.
El Mag és una obra d’aquestes que marquen pauta i que és extensa però fàcil de llegir. Et fa conviure amb tots els personatges que són molts, però que no confons. És un gran llibre que haurien de llegir tots els admiradors de Thomas Mann i de Colm Tóibín.
