per Mite Ferrer Fàbregas
Coses petites com aquestes
Claire Keegan és una autora irlandesa que ha escrit altres llibres sempre amb una sensibilitat especial. Aquest, de l’editorial Minúscula, és de format tan petit que te’l pots endur a la butxaca i es llegeix en una tarda. Encapçala la història un fragment de la “Proclamació de la República irlandesa” de 1916 que declara la llibertat religiosa i civil i la igualtat de drets i d’oportunitats per a tots els seus ciutadans.
I en el llibre, situat el 1985, explica que no va ser així. El protagonista, en Bill Furlong és un comerciant de carbó i llenya, casat i amb filles que treballa molt per servir tothom i viu a New Ross, poble irlandès. Ell és fill de mare soltera, però amb la sort d’haver estat tots dos acollits a casa d’una vídua que era la seva mestressa.
A la part alta del poble hi ha un convent de monges que a més de ser escola per a nenes, regenta una bugaderia amb unes noies internes que hi treballen. Tothom sap, però ningú no ho diu, que aquestes noies hi van a parir perquè no tenen on anar i que són explotades en el treball de la bugaderia. No se sap què passa amb els seus nadons, sovint van a parar a cases de famílies benestants a canvi de diners que les monges demanen prescindint de l’opinió de les seves mares que no en veuen ni un cèntim. La contradicció del protagonista que compara la sort que ell i la seva mare han tingut a diferència d’aquestes noies el portarà a prendre´n part en contra de l’opinió general de silenci.
Aquesta realitat irlandesa ja ha estat denunciada, hi ha una pel·lícula esplèndida, Philomena, que tracta el mateix tema; de la falta d’escrúpols d’aquests convents on morien dones i nadons per falta de cura, que eren enterrats anònimament en el seu cementiri. Ara, de fa poc hi ha també la pel·lícula d’aquest llibre a Filmin. Val la pena llegir-lo.
