per Mite Ferrer Fàbregas
L’Alba, la protagonista d’Edèn, és una professora universitària islandesa especialista en llengües en perill, a qui cal viatjar per congressos i s’adona de la petjada de carboni que deixa a l’atmosfera cada vegada que surt de l’illa. Perquè d’Islàndia normalment en surts amb avió. Sensible al canvi climàtic, fa el compte de quants arbres li cal plantar per compensar el volum de carboni que ha emès. Amb l’herència de la seva mare, actriu important, compra una finca quasi abandonada en un erm solitari. S’hi tanca, arregla la casa i hi planta arbres; cinc mil sis-cents bedolls entre d’altres. Tot s’ho fa ella excepte alguns elements de l’habitatge que li cal contractar treballadors entre un grup de refugiats. Entre ells sobresurt un jove de setze anys, en Danyel, amb qui establirà lligams.
Els altres personatges que suporten la trama són un amic que té un establiment de segona mà de la Creu Roja, és taxidermista i li fa d’enllaç amb el poble petit. Aviat tothom parla d’ella i s’aficionen als seus llibres de llengua cedits a la botiga i amb el temps se’n van fent experts. També el pare de l’Alba, vidu, que li fa costat i l’ajuda amb la convivència amb en Danyel.
A l’obra s’hi respira la presència de l’illa a cada pàgina. Islàndia és una terra buida d’arbres, volcànica, sense veïns, terra de silenci de clima impossible i país més jove del món. I la seva llengua, l’islandès, amb tres-cents vint mil parlants, que ve a ser el llatí dels idiomes nòrdics. Una parla difícil de poca gent, allunyada de tothom que pot desaparèixer fàcilment. Aquesta ombra és present sempre en l’esperit de la protagonista que sovint juga amb la llengua, les etimologies i les seves declinacions.
Audur Ava Ólafsdóttir comenta que un cop escrit un llibre en retalla un vuitanta per cent perquè respiri. I això es viu mentre el llegeixes, és un relat en primera persona en una atmosfera que va fluint sense exabruptes on no hi sobra res deixant espai a la imaginació del lector.
En conclusió, Edèn és un llibre que ens mostra com persones benintencionades busquen manera d’organitzar el caos i donar-li sentit per poder sobreviure. Crítica social a causa del canvi climàtic i cant d’amor a la llengua islandesa. És molt agradable de submergir-se en el llibre per passar una estona càlida i instructiva i, a més, se’t desperten ganes de viatjar-hi. El trobareu a la biblioteca.
També us pot interessar:
- Un tast del llibre al digital Catorze14
