per Eduard Prats Nadal
Un intrús benvingut, memòries d’Antoni de Moragas Spà
Ja fa temps que volia llegir les “memòries” que l’arquitecte Antoni de Moragas va publicar fa uns anys. Recordo que em cridava molt l’atenció com la llibreria de la Cooperativa d’Arquitectes l’anunciava amb una frase de la contraportada on es deia que a l’entrada de la casa d’Argentona hi havia penjat el retrat de Franco. Només amb això ja et venen ganes de saber més coses d’aquest personatge i de la seva família.
Ara que finalment l’he llegit, puc dir que m’ha semblat molt interessant i que algunes de les coses que explica, encara que sigui des d’un àmbit personal, m’han ajudat a entendre determinades situacions històriques, l’estiueig de la burgesia, el postfranquisme, els inicis del moviment modern en l’arquitectura catalana, …
Explica l’autor que decideix escriure les seves memòries perquè els amics li reclamaven. Verdaderament, té moltes coses per explicar d’una vida intensa. Però més enllà d’això, escric aquesta ressenya per remarcar els aspectes relacionats amb Argentona.
La família Moragas Spà passava els estius a la seva casa del Torrent de Dolors Monserdà, a tocar de la casa d’en Puig i Cadafalch. Aquest veïnatge va propiciar una bona relació entre dos grans arquitectes: l’Antoni de Moragas Gallissà pare de l’autor, i en Josep Puig i Cadafalch. Antoni de Moragas Spà explica que ell també hi va a arribar a tenir una bona amistat tot i la seva joventut. Aquest lligam em sembla interessant perquè ens recorda aspectes ja quasi perduts en la memòria d’Argentona. Per exemple, com era l’hort d’en Puig i Cadafalch situat al mateix torrent, que “estava ple d’estàtues provinents del parc de la Ciutadella amb pilars quadrats estucats amb sanefes blaves”. També explica anècdotes memorables com quan el seu pare va convidar a dinar a la casa d’Argentona al gran arquitecte finlandès Alvar Aalto, i ell va anar a cridar al Sr.Puig perquè s’hi unís per a fer el cafè. Al final varen signar les estovalles que encara es conserven, signades per molts més arquitectes al llarg dels anys. En aquest punt no puc parar de pensar que aquesta trobada cap a l’any 1951 entre tres arquitectes tan importants, però de mons tan diferents, la història els acabaria lligant d’alguna manera; Antoni de Moragas Gallissà va adoptar molts aspectes de l’arquitectura organicista d’Aalto i va acabar fundant el grup R que pretenia recuperar l’arquitectura moderna després del període més dur del franquisme. L’any 1952 tots els joves membres del grup R apareixen retratats rodejant a un Puig i Cadafalch ja molt ancià, a la seva casa d’Argentona.
El llibre explica moltes anècdotes de l’època en què l’autor estiuejava a Argentona, sempre des d’un record personal molt amarg. Retrata un ambient burgès decadent i avorrit, una relació tensa amb el seu pare i amb tota la família, i com això el va marcar fins que va trencar totalment el seu lligam amb Argentona i el que per ell significava.
Relata diferents etapes de la seva vida íntima, començant per una furtiva relació amb la vedet del Paral·lel Alicia Tomás i les moltes dones de la seva vida, amb alegries i tristors.
També parla de la seva època de joventut i clandestinitat política lligada al PSUC i explica algunes anècdotes relacionades amb personatges ben coneguts d’aquest entorn.
Explica els seus inicis professionals com a arquitecte, la difícil relació amb el seu pare, els arquitectes que ha conegut en els seus viatges i les ciutats que l’han captivat. Sempre sota la influència de la cultura francesa i italiana. Confessa ser un enamorat de París, Roma i també Sevilla.
Per últim, voldria remarcar també les referències que fa a la seva afició als toros, que ja venia del seu pare, i de com això li provoca algunes contradiccions existencials.
Com podeu intuir, aquestes memòries deixen veure una gran personalitat, molt vital i complexa, però que atrapa i interessa. Almenys a mi. Us les recomano.
Eduard Prats Nadal, arquitecte
Edicions +Bernat. 2021
