per Mite Ferrer
Kenzaburo Oe (1935-2023) és un autor japonès que va guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 1994. La seva trajectòria com a escriptor mostra una postura pacifista i antinuclear que trobem en els seus relats sobre el bombardeig d’Hiroshima i Nagasaki. Sempre vinculat a la inclusió de tothom, visita Hiroshima anualment per fer el seguiment de les malalties dels irradiats.
En aquest llibre, Una qüestió personal, Oe ens mostra el seu interior més íntim explicant-nos la història de com un jove professor acabat de casar ha d’acceptar que el seu primer fill sigui discapacitat. Hikari, el bebé, pateix una hidrocefàlia i autisme. El protagonista a qui anomena Bird, aquest fet el descol·loca fins al punt de desaparèixer de casa seva quan la seva dona era a l’hospital i de refugiar-se a casa d’una amiga, tan perduda i infeliç com ell. Entre tots dos esperen la trucada que els anunciï la mort de la criatura a causa dels greus problemes que pateix. Fins i tot n’organitzen la mort si la natura no segueix el camí que desitgen.
L’autor reconeix que aquest és un relat força autobiogràfic i de la manera més crua ens mostra el seu interior sense amagar-nos res. El desig de Bird de viatjar a l’Àfrica, refugi fantasiós de la seva quotidianitat insatisfeta; les fugides d’estudi amb els seus sogres, l’oblit de la seva dona a l’hospital, les relacions sexuals amb la seva amiga, l’abandó i l’alcoholisme d’una persona desfeta. És expulsat de la feina a una acadèmia on fa classes perquè hi vomita de l’alcohol. Al final se sobreposa i accepta el seu fill tal com és.
Hikari Oe, el seu fill, sabem després per altres llibres que creix en absolut silenci fins que els seus pares es fixen que escolta atentament el cant dels ocells. Li posen diferents gravacions amb la presentació prèvia del cant. Un dia, després de mesos llargs, el nen en una passejada sent el cant d’un ocell i amb una veu mai sentida en diu el nom. És el primer contacte, la primera comunicació entre pares i fill. Amb el temps li posen una professora de música i Hikari acaba sent un compositor de peces profundament tranquil·les que podem escoltar en l’spotify.
Una qüestió personal és un llibre molt ben escrit, directe, que ens mostra una faceta de la condició humana, en la qual ens podem emmirallar en algun moment difícil de les nostres vides. La traducció, exemplar com sempre d’Albert Nolla, hi ajuda. Val la pena llegir-lo.
