per Miquel Badia Tobella
Què és i per què és un problema?
Què és la contaminació acústica dels oceans?
Contràriament al que ens podria semblar, el mar i l’oceà no són silenciosos. La contaminació acústica marina és tot el soroll que els humans creem als mars i oceans a través de les nostres activitats. Sota l’aigua, el so viatja molt més ràpid que a l’aire, i no hi ha barreres que l’aturin com a terra (els edificis i els arbres, per exemple, bloquegen part del soroll). Com a resultat, sota l’aigua hi ha una veritable alteració del paisatge acústic natural dels oceans.
Què causa aquesta contaminació?
- Trànsit marítim
De manera natural, les onades, les tempestes i els animals fan soroll sota l’aigua. Però els humans hi hem afegit la nostra pròpia contribució. La llista de sons no naturals és llarga, però aquí teniu els principals:
Tots els vaixells que viatgen fan molt de soroll amb les seves hèlixs i motors. El mateix passa amb els petits vaixells turístics i les motos aquàtiques. Aquesta contaminació acústica augmenta constantment perquè cada cop hi ha més naus als oceans.
- Sonar
Hi ha vaixells que tenen sonar, que és un instrument que envia i rep ultrasons per identificar el seu entorn. L’utilitzen per mesurar la profunditat sota seu, per localitzar bancs de peixos, per detectar petroli al fons marí i, també, per detectar submarins en operacions militars.
- Obres i treballs de construcció
Al mar s’hi fan diferents tipus de treballs que provoquen xocs acústics intensos: Operacions en jaciments petrolífers, construcció i manteniment de dics o d’edificis costaners, treballs en ports, i, també, instal·lacions d’aerogeneradors marins, les quals impliquen clavar els fonaments de la turbina al fons marí, amb una mena de martell gegant. També cal tenir en compte que el so viatja tan bé per l’aigua que fins i tot alguns dels treballs a terra es poden sentir a l’oceà.
El soroll submarí: un problema real per a la biodiversitat
Alguns animals marins, com els peixos i els cetacis, també tenen sonar. Al mar, quan es guanya profunditat, la llum s’extingeix ràpidament. Per tant, molts animals aquàtics necessiten altres sentits molt desenvolupats, com els sistemes basats en el so i les vibracions. El sonar els permet situar-se i detectar l’entorn en la foscor. D’aquesta manera poden trobar-se, socialitzar-se, reproduir-se, orientar-se i moure’s per localitzar les seves preses.
Així, doncs, la presència de soroll ambiental d’origen humà pot emmascarar les seves pròpies comunicacions a més d’alterar els seus comportaments i les seves rutes migratòries. A llarg termini, aquestes poblacions animals afectades pels sorolls estan més mal nodrides, es reprodueixen amb menys èxit i el seu nombre disminueix.
La contaminació sonora pot causar lesions als animals que viuen al mar en danyar el seu sonar o els seus sistemes auditius. També l’estrès que els causa el soroll pot repercutir en alteracions fisiològiques, com retard en el creixement, alteració del ritme respiratori i altres.
Hi ha animals que són particularment vulnerables a la contaminació sonora, com el Zífid comú o balena Cuvier. Aquests cetacis són uns grans bussejadors que poden arribar a profunditats de més de 3.000 metres. Si els molesten sorolls forts, poden sortir a la superfície massa ràpidament i patir embòlies. En el seu cas, s’ha demostrat que la utilització del sonar militar va ser en gran part responsable d’avaraments massius, en diversos indrets.
Quines solucions existeixen per combatre la contaminació acústica?
De fet, ja hi ha normativa que regula aquestes qüestions.
A l’estat espanyol la legislació adapta la normativa europea a través de lleis i reglaments. La Llei 41/2010, de protecció del medi marí adopta la normativa europea i obliga que la generació de soroll submarí a les demarcacions marines es mantingui en nivells que no afectin negativament els ecosistemes. També estableix que la construcció de plataformes o parcs eòlics marins incloguin estudis sobre l’impacte acústic que generaran.
Els residus, com per exemple els plàstics, són materials físics que s’acumulen i ocupen un espai, mentre que la contaminació acústica és un fenomen físic (energia en forma d’ones sonores o vibracions) que no és tangible, no s’acumula a l’entorn i desapareix quan cessa la font que l’emet. Així, tot i que les lleis existeixen, la naturalesa del soroll submarí fa que la detecció dels seus nivells i la sanció a qui no respecta les normatives sigui complexa. D’aquí la importància de la sensibilització.
La bona notícia és que existeixen solucions tot i que caldria desenvolupar-ne d’altres.
Reduir la velocitat dels vaixells és una solució, ja que disminueix el soroll que produeixen. Altres opcions inclouen utilitzar sistemes de propulsió d’última generació més silenciosos o millorar l’aïllament acústic de les naus.
Per a les obres de construcció, es poden usar pantalles de bombolles. Consisteixen a col·locar mànegues perforades al voltant de l’obra, per les quals es bomba aire. Això forma una pantalla de bombolles que actua com a barrera física, ja que absorbeix i dispersa gran part de l’energia acústica.
En la instal·lació d’aerogeneradors, també es poden fer servir camises o pantalles acústiques. Són estructures rígides o mantes aïllants que recobreixen els pilons durant la fase de copejament per fixar-los, per esmorteir el so abans que es propagui per l’aigua.
És important, també, tenir en compte les zones riques en biodiversitat, així com les zones de cria d’animals, evitant-hi els sorolls almenys durant certes temporades.
En l’àmbit personal, podem triar esports aquàtics no motoritzats com el surf o la vela que, d’altra banda, no emeten gasos d’efecte hivernacle.
En qualsevol cas, la contaminació acústica submarina és un aspecte més a tenir en compte si volem preservar el nostre planeta.
