per Miquel Badia Tobella
Un exemple de ciència ciutadana
Què és la ciència ciutadana?
Les dades sobre contaminació ambiental sovint són complexes i difícils d’interpretar. Això fa que, per a nosaltres, els ciutadans, sigui difícil entendre què passa amb l’aire que respirem o l’aigua que consumim. A més, en molts casos la informació disponible depèn de les mateixes fonts que generen l’activitat contaminant, cosa que pot generar desconfiança o manca de transparència. I és en aquest context que pren rellevància la ciència ciutadana.
La ciència ciutadana o ciència participativa fa referència a la col·laboració activa entre científics i ciutadans no professionals. Junts, coprodueixen coneixement científic. El públic participa voluntàriament en projectes de recerca, adherint-se a protocols rigorosos, cosa que permet la recopilació de volums de dades que serien impossibles d’obtenir d’una altra manera.
Els ciutadans actuen com a sensors humans. Mitjançant eines com els dispositius mòbils, aplicacions i plataformes participatives, milers de persones poden recopilar dades per a la investigació. Per exemple, observant la biodiversitat, notificant la presència d’espècies invasores, registrant dades meteorològiques o ambientals, etc. Mitjançant kits de sensors de baix cost, els ciutadans aprenen a mesurar i registrar la qualitat de l’aire, de l’aigua o el soroll. Això genera informació que complementa les fonts oficials i, d’aquesta manera, la ciutadania deixa de ser només observadora per convertir-se en protagonista.
Els ciutadans participen des de la mateixa definició del problema de recerca, sovint motivats per un problema local com per exemple, la qualitat de l’aigua, de l’aire o la salut pública de l’entorn on viuen. Així, doncs, des del punt de vista democràtic, la ciència ciutadana suposa la implicació de la societat civil en decisions ètiques, polítiques i científiques per al bé comú.
Un nou informe de l’OCDE, de l’any 2025, presenta diverses recomanacions i opcions polítiques concretes per ajudar els governs a integrar la ciència ciutadana en les seves polítiques de recerca.
L’adopció d’aquest marc per part dels responsables de la presa de decisions podria generar el coneixement científic i les solucions necessàries per assolir objectius crítics, com ara els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la transició cap a societats més resilients.
El projecte ERICA vol impulsar la ciència ciutadana.
El projecte ERICA (Environmental monitoritoRIng through Civic engAgement) és un projecte internacional que s’ha de desenvolupar des de l’any 2023 fins aquest 2026 i que té com a objectiu reduir la bretxa entre el coneixement científic i l’acció ambiental comunitària. Pretén proveir les comunitats locals amb les eines i els recursos necessaris per recopilar i analitzar dades ambientals. Un dels elements centrals de l’ERICA és la seva plataforma digital d’aprenentatge, eina que permet a qualsevol persona formar-se en metodologies de monitoratge ambiental.
Està coordinat per un grup divers d’institucions europees, entre les quals hi ha investigadors catalans de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. Se centra en el seguiment dels impactes socioambientals de la indústria dels combustibles fòssils. Un dels seus objectius principals és fer que la recopilació de dades ambientals sigui accessible a tothom, cosa que permet a les comunitats tenir un paper actiu en els processos de presa de decisions que afecten el seu entorn.
Podríem definir l’ERICA com un projecte de tecnologia ètica, social i comunitària.
El consorci internacional que lidera el projecte està format per universitats, ONG i entitats privades. A més de la Universitat de Barcelona, en formen part la Universitat Erasmus de Rotterdam, dels Països Baixos i la Universitat Adam Mickiewicz, de Polònia.
La participació de Catalunya en el projecte
La implicació de Catalunya en el projecte es concreta amb la participació de la Plataforma Cel Net en un estudi pilot, al complex petroquímic de Tarragona, un dels principals llocs de proves del projecte.
Ens podríem preguntarquè poden fer els ciutadans que viuen a prop d’una gran indústria d’energies fòssils, com la petroquímica de Tarragona, i estan preocupats per la qualitat de l’aire que respiren. També si qualsevol persona podria contribuir a fer ciència i entendre millor els problemes d’impacte ambiental que hi ha en el seu entorn proper. A Tarragona les idees de la ciència ciutadana són una realitat gràcies al projecte ERICA. Persones sense formació tècnica aprenen a recollir dades ambientals, analitzar-les i transformar-les en informació útil per a la societat.
A Tarragona, aquest enfocament pren tot el sentit, perquè permet que la ciutadania participi en el monitoratge del seu entorn i contribueixi a generar dades sobre qualitat ambiental.
Aquí, la implicació del territori a través de la plataforma Cel Net és un element clau. La plataforma treballa des de fa anys per visibilitzar els impactes de la contaminació al Camp de Tarragona i relacionar-los amb la salut de les persones.
Impacte ambiental i social del projecte ERICA
El projecte pretén ser motor de canvi cap a una ciutadania més implicada, impulsant un canvi cultural en la manera com les comunitats es comprometen amb els problemes ambientals.
Constitueix un espai per compartir experiències i construir una comunitat activa al voltant de la ciència ciutadana. La informació recollida pels ciutadans hauria de ser capaç d’influir en decisions reals, des de polítiques públiques fins a accions comunitàries o processos de sensibilització. En un moment en què la qualitat ambiental és una preocupació creixent, iniciatives com l’ERICA posen sobre la taula la idea que la ciència ciutadana és una eina de participació que pot exercir una pressió social sobre companyies i institucions per transformar el nostre entorn.
En definitiva, l’ERICA serveix com un exemple potent de com la recerca científica i la participació comunitària poden anar plegats per abordar els reptes ambientals. En un moment en què les crisis ambientals globals exigeixen una acció urgent, aquest projecte ofereix una oportunitat única perquè els ciutadans es converteixin en agents actius del canvi, garantint un futur més saludable i sostenible per a tothom.
Aquest 2026, l’ERICA entra en la seva fase final, durant la qual s’avaluarà l’impacte del projecte. Els debats també se centraran a garantir la sostenibilitat a llarg termini de les metodologies i eines desenvolupades, preparant el camí per a futures iniciatives de ciència ciutadana a tot Europa.
