La casa Puig i Cadafalch i la consolidació del centre històric

per Eduard Prats Nadal

La consciència col·lectiva sobre el valor patrimonial de la casa Puig i Cadafalch va generar una forta pressió popular per preservar-la, que va culminar amb la seva adquisició per part de l’Ajuntament l’any 2012 amb la voluntat de convertir-la en casa-museu. Després de molts anys d’obres i d’una inversió econòmica considerable, l’edifici ja està pràcticament rehabilitat —a excepció del jardí—, però encara resta pendent el més important: la seva museïtzació.

A la taula rodona organitzada pel Centre d’Estudis Argentonins s’hi va aplegar molta gent amb ganes d’aprofundir en els diferents elements patrimonials del municipi. Però va quedar clar, que la Casa Puig i Cadafalch interessava per damunt de la resta.

Actualment, la casa només es pot visitar des de l’exterior, i l’accés a l’interior es limita a algunes visites guiades o a actes puntuals organitzats per l’Ajuntament. La Casa Puig i Cadafalch és un patrimoni de primer nivell i convé assolir, com més aviat millor, l’objectiu inicial de convertir-la en casa-museu per poder-ne gaudir plenament. És essencial reprendre aquesta tasca iniciada ja fa uns anys, i que en aquests moments es troba aturada.

Abans de fer-ho, però caldrà replantejar-se l’abast de la museïtzació, ja que inicialment s’actuava  només en planta baixa i primer pis, mentre que el segon—considerat de menor interès patrimonial— anava destinat a entitats culturals municipals.

L’edifici, però, planteja un greu problema d’inaccessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda a causa de la complexitat dels desnivells interiors i de la impossibilitat d’instal·lar-hi un ascensor. Així doncs, no sembla adequat destinar la segona planta per a entitats municipals ni per a cap altra finalitat, si no és per a la mateixa museïtzació, ja que en aquest cas, es dona per assumida aquesta limitació tal com passa en tantes altres cases-museu.

En conseqüència, incloure el segon pis dins el projecte museogràfic permetrà oferir més continguts expositius relacionats tant amb la figura de Puig i Cadafalch, com amb la història de l’edifici, la història de l’estiueig, etc. Aquesta planta sota coberta disposa d’una sala diàfana i de diverses habitacions amb un gran potencial expositiu. A més, incorporar aquest pis al recorregut museístic servirà per oferir una visió més completa de la casa i donar al visitant l’oportunitat de gaudir d’unes vistes interessants, especialment des de la terrassa orientada cap al campanar de l’església.

Un bon exemple de l’aprofitament d’una planta sota coberta el trobem a la Casa Vicens de Gràcia, la primera obra de Gaudí. També es tracta d’una casa unifamiliar d’estiueig de dimensions similars —encara que més grans—, on aquesta planta s’ha mantingut molt diàfana i s’hi ha instal·lat mobiliari lleuger, amb taules i panells expositius, així com espais destinats a pantalles de projecció.

Per acabar aquesta reflexió sobre la urgència de dur a terme la museïtzació de la Casa Puig i Cadafalch, cal destacar la importància que tindrà per al centre històric d’Argentona la consolidació d’una seqüència d’equipaments cívics i culturals. Aquest eix s’estendria des de la plaça de l’Església —amb el Museu del Càntir—, passant per la plaça de Vendre —amb la Casa-Museu Puig i Cadafalch—, fins a arribar a la nova plaça de l’Ajuntament, amb la futura biblioteca de Can Doro. La formalització d’aquest eix cívic i cultural seria molt positiva per a la dinamització del poble i hauria d’anar acompanyada de la reurbanització de tot aquest sector, amb un entorn urbà contemporani, adaptat a criteris actuals de trànsit pacificat, paviments permeables i arbrat abundant. Seria magnífic poder-ho arribar a fer realitat!

Eduard Prats, arquitecte col·laborador de l’equip de restauració, membre del Consell de Patrimoni i de la Junta d’Amics de Puig i Cadafalch.

Autoria de les fotografies: Eduard Prats