per Carme Català Amatller
Tove Ditlevsen va néixer a Copenhaguen el 1917.
Aquesta trilogia és un recull de les seves memòries. La primera part, Infantesa, ens presenta una nena rebel i tossuda, obsessionada per convertir-se en una gran poeta; a Joventut hi descriu les seves primeres experiències sexuals i professionals, i l’alliberament que li suposa independitzar-se de la família; i a Dependència ens narra els seus quatre matrimonis i la seva decadència humana que acaba en suïcidi.
M’ha agradat aquest llibre per l’honestedat que destil·la. L’escriptura crua i sense embuts ens descriu la vida d’una nena nascuda en el si d’una família obrera en la Dinamarca de finals de la Primera Guerra Mundial, amb les consegüents privacions i misèria. Una mare que la ignora, un pare poca cosa i un germà privilegiat pel sol fet de ser mascle. La lluita per obrir-se pas com a poeta i com a escriptora i al final, quan ho ha aconseguit, la seva baixada als inferns de la drogoaddicció.
Us el recomano.