per Montse Rodó Montamat
Encetem una nova secció que esperem sigui engrescadora per als lectors i amics d’en-llaç. Es tracta de què, si us agrada escriure, ens envieu els vostres microcontes i els anirem publicant, si s’ajusten a les pautes teòriques de com ha de ser un microrelat.
Tot un repte!
Us deixem un resum teòric i alguns exemples de grans autors d’aquest gènere curt, que no menor.
Com ha de ser un MICROCONTE?
El microconte o microrelat és un text literari complet, independent, autònom i perfectament acabat, malgrat que el final pugui quedar obert. No és el resum d’un conte més llarg ni un acudit ni una anècdota; és una història mínima amb un principi i , sobretot, amb un final. No sol funcionar l’esquema narratiu de plantejament, nus i desenllaç. El nus se suprimeix per passar directament al clímax i és aquí on apareix el gir inesperat.
L’extensió pot ser d’una ratlla fins a una pàgina com a màxim; es tracta que el lector el pugui copsar d’una ullada:
“No he estat més breu perquè no he tingut temps“, Henrich Heine
“Cuando despertó, el dinosaurio todavia estava allí “. Augusto Monterroso
Amenazas
–Te devoraré –dijo la pantera
–Peor para tí –dijo la espada.
William Ospina
En un microrelat sobren les descripcions.
No es poden introduir gaires personatges ni moltes escenes, tampoc espais de temps molt llargs.
S’ha de concretar en un parell de protagonistes i en una sola acció.
La selecció del què mostrem és fonamental; a vegades un únic detall pot dir-ho tot. Cal utilitzar un llenguatge senzill, acurat i precís. Ha de ser enginyós i fins i tot poètic, capaç de torbar al lector.
“No ens havíem vist mai, en lloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós“. Pere Calders
Un bon títol és fonamental per entendre el sentit del text, formen una unitat indissoluble. A vegades el títol és més llarg que el text:
El sabor de una media luna a las nueve de la mañana en un viejo café de barrio donde a los 97 años Rodolfo Mandolfo todavía se reune con sus amigos los miércoles a la tarde.
–Qué bueno. (el qué bueno és el text). Luisa Valenzuela.
La transtextualitat és important. Es pot fer referència a textos d’altres autors escrits amb anterioritat per reforçar la història.
La Manzana La flecha disparada por la ballesta precisa de Guillermo Tell parte en dos la manzana que está a punto de caer sobre la cabeza de Newton. Eva toma una mitad y le ofrece la otra a su consorte para regocijo de la serpiente. Es así como nunca llega a formularse la ley de gravedad. Ana Maria Shua
En tots els gèneres literaris, però sobretot en el microrelat, s’ha de fugir dels tòpics, dels començaments gastats i dels personatges massa comuns. Cal intentar pensar diferent del que el lector pensaria per aconseguir l’efecte sorpresa.
Carta del enamorado
Hay novelas que aun sin ser largas no logran començar hasta la pagina 50 o la 60. A algunas vidas les sucede lo mismo. Por eso no me he matado antes, señor juez. Juan José Millás
L’exprés
Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació. Pere Calders
