per Maxwell Gómez
Fa poc vaig veure una pel·lícula que m’estava recomanant tothom, i una vegada acabada, vaig entendre per què. Aquesta es titula La Sustancia.
Podria dir sense por que és la pel·lícula més rara i incòmoda que he vist mai, i alhora molt, molt bona. No puc dir massa de què va, però el missatge que té darrere és sobre els complexos que tenim els éssers humans, sobretot les dones, i la distorsió que tenen del seu cos, tant que arriba a ser obsessiu. La pel·li se centra molt en aquest tema i especialment en l’envelliment del cos.
La protagonista, que és una actriu en decadència, comença a tenir moltes inseguretats i complexos amb ella mateixa, amb l’edat que té i les poques oportunitats que es troba a la vida. Afortunadament per a ella, se li apareix una solució per als seus problemes i per poder ser jove: la substància. Cal dir però, que aquesta solució és molt arriscada i complicada. Podem veure l’evolució que té la protagonista gràcies a la “solució” i la pel·lícula té un final molt inesperat i impactant.
A mi m’ha fet reflexionar bastant; he vist les coses des d’un altre punt de vista i crec que és molt important centrar la nostra ment a poder estar el millor possible amb nosaltres mateixos, tant amb el cos com amb la ment.
Convido a tothom que la vegi perquè cada vegada enganxa més i, tot i ser llarga, es fa curta.
Coincideixo amb tu. És una pel·lícula que fa reflexionar sobre la no acceptació de l’envelliment del cos. Tot i que vaig trobar que el final se’ls hi ha escapat de les mans!