per Maria Bragós Duch
Si pensem en novel·les que agafen la guerra com a context o com a punt de partida, segurament podríem fer una llista que no acabaríem mai. J. L. Carr va escriure el 1980 Un mes al camp , on es posa a la pell del jove Tom Birkin, que el 1920 viatja a Oxgodby (Yorkshire), recentment tornat del front, atès que li han encarregat restaurar un fresc medieval que han trobat a l’església. De seguida descobrim, però, que l’autor aparca el pretext de la guerra a la memòria del protagonista, i se centra en com aquest es va recuperant del trauma que li ha suposat.
A Oxgodby, en Tom Birkin va construint relació amb diferents habitants del poble, sobretot amb un arqueòleg que treballa en un jaciment del costat, o amb l’Alice Keach, de qui s’enamora. També és molt estreta la relació que basteix amb el pintor del fresc que està restaurant, ja que fins i tot s’obsessiona a saber el perquè de cada traç o de cada color que va fer servir. I és a mesura que va restaurant el fresc que aquests dies al camp li serveixen també per a restaurar la seva ànima i curar, a poc a poc, la seva memòria. La memòria és, en realitat, un dels temes cabdals d ‘Un mes al camp. El mateix Carr ens ho deixa entreveure ja al prefaci, on assegura que va triar l’escenari de North Riding perquè és on la seva família va viure durant moltes generacions. “Per escriure una novel·la es necessita molta sang freda. Un fa servir tot el que troba a la memòria i ho adapta als seus interessos. […] Tot serveix per portar l’aigua al molí del relat”, reconeix.
Al cap i a la fi, Un mes al camp m’ha fet pensar en un cafè d’aquells que no sabies que necessitaves fins que n’has fet l’últim glop, i t’adones aleshores del gust amb què te l’has pres. Jo n’he llegit la (preciosa) edició de Viena Edicions, traduïda per Dolors Udina. A la biografia de Carr, ens expliquen que és un dels llibres més estimats pels lectors anglesos.
Espero que, si us animeu a llegir-lo, sigui també un llibre estimat per vosaltres.
