per Angelina Carbonell Parnau
Hola Pep,
La vigília de Sant Joan vaig assabentar-me de la teva mort; colpidor.
Pocs dies abans havia vingut a casa teva per convidar-te a escoltar les Píndoles de memòria oral al Saló de Pedra i xerrar una mica amb tu sobre el nostre grup de teatre: l’Estruc. Però van dir-me que estaves ingressat a l’hospital.
El mateix dia del teu enterrament em van demanar si podia escriure sobre tu per la revista digital en-llac.cat recordant aquells anys d’activitat en el grup de teatre.
Jo et veia, ja de jove, com una persona seriosa i reflexiva disposada sempre a ajudar en el que calgués. Com és normal en tot grup i més, amb gent jove, havíem gaudit i rigut molt.
El nostre lligam venia d’aquella època de joventut al teatre i al llarg dels anys quan ens anàvem trobant parlàvem de temes molt diversos, però en el fons de les nostres converses sempre hi havia el record d’aquells temps.
Em prenc una petita llicència i en nom d’aquell grup i en el meu rep una forta abraçada.
Sempre et tindrem en el record.
A reveure Pep.
Angelina Carbonell.
P.D.: Des de la Junta del Cine-Club d’Argentona també volem manifestar el nostre condol a la família per la pèrdua de Josep Pinart amb qui havíem compartit moltes xerrades sobre cinema. Li volem agrair l’interès i els ànims que sempre ens va donar perquè tornéssim a activar el Cine-Club d’Argentona.
Malauradament , la teva malaltia ja no et va permetre assistir a cap de les sessions de la represa .
Trobarem a faltar el teu punt de vista, Pep!
Cine-Club d’Argentona
