per Mite Ferrer Fàbregas
L’11 de maig va morir a Mataró una bona persona, en Xevi Vilert. Vaig coincidir amb ell en la tendra joventut, els 14 anys, a Mataró ramblejant amunt i avall que és el que tocava de fer als anys seixanta. Érem un grup de noies de l’institut i dels escoltes que vam decidir que ens venia de gust ampliar la colla amb nois i ens vam fixar en uns que també eren escoltes i ramblejaven, entre ells hi havia en Xevi. Ens vam llançar a fer-los la proposta ingènua de fer colla amb una única condició, que no s’havien de fer parelles. Evidentment no va ser així i aviat se’n van muntar un parell, una d’elles era en Xevi amb la Glòria. Ell deia que la Glòria li agradava molt i que de sempre ho havia tingut clar.
La vida em va portar a viure en altres terres molts anys, però de tant en tant tornava a Mataró i de vegades coincidia amb ell sempre a llibreries com a El submarí groc i a Robafaves, si la memòria no em falla. Al principi era l’època de la dictadura i dels llibres prohibits, i sovint en treia de darrere el taulell. Poques vegades vam coincidir, però sempre la seva simpatia, el seu sentit de l’humor i bona predisposició fluïa en la nostra conversa. No fa pas gaire el vaig saber malalt i lluitador, després em va arribar la seva mort. En Xevi era una bona persona i fill d’una època que ens vam creure que havíem de lluitar per fer sortir el país de la grisor i la ignorància de la dictadura. Gràcies Xevi per haver-hi sigut.
