Darreres entrades

El tancament total i definitiu de la plaça

Views: 77

per Josep Arenas Ponsa

Des que era un nen de vuit anys, que, amb algun amic de la infància, anàvem a la parada de la Blanca, a la plaça de Vendre i, fruit d’alguna propina que rebíem en fer d’escolans, compràvem una paperina d’olives. La Blanca ens posava dos rals d’olives i nosaltres en gaudíem mentre que ens sentíem els nois més rics del món.

Durant els darrers anys hem estat molts els que hem pogut gaudir, en aquella mateixa parada, del bon tracte de la Sunsi, l’excel·lent i eficient dependenta que ha vingut regentant la parada de pesca salada de la Blanca, la bacallaneria dotada de productes extraordinaris, de la Plaça.

Aquest estiu, però, l’última de les parades que restava oberta a la nostra plaça de Vendre ha tirat la porta avall. Sense remei. Era la Crònica d’una mort anunciada. Al seu voltant només quedaven portes metàl·liques tancades i disfressades amb magnífiques fotografies de coloraines, que pretenien evitar la sensació un punt depriment que representaven tantes portes tancades, segons em digué, quan les van posar, l’aleshores, regidor de Cultura.

Anys enrere ja havien quedat pel record les parades de fruita i verdura de la Maria Antònia, les carnisseries de Can Ros, de Can Tubau, de La Lola i en Martí, d’en Catà, la peixateria d’en Ballbona, les parades de pagès de Cal Graner, de Can Bellatriu… I més.

Mentrestant molt s’ha parlat de projectes, però en cap cas s’ha iniciat la construcció d’un mercat municipal. De moment, no està previst ni l’inici de la construcció de l’esperada nova Biblioteca municipal, ni de la reurbanització del seu entorn, en què s’hi inclou la plaça de Vendre.

Els pròxims mesos sentirem de nou els cants de sirena en forma de promeses electorals. Igual que els uns ens van prometre una fallida piscina municipal coberta a Can Raimí, uns altres potser ens tornaran a prometre un mercat nou. O, ves a saber. De moment la notícia de l’estiu ha estat el tancament total i definitiu de la plaça. Sembla, doncs, que el més calent és a l’aigüera.

Josep Arenas és treballador social i periodista

redacció

Som un digital cultural que intentarà difondre les activitats culturals que es facin a Argentona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

*