per Josep Arenas Ponsa
Evitar la solitud no desitjada
La solitud no desitjada afecta una de cada cinc persones, segons algunes estadístiques. Deu ser per això que, des d’instàncies de govern, se’ns proposa combatre les situacions més extremes de solitud, quan aquesta no és elegida, en les que viuen alguns ciutadans.
Les estratègies de lluita contra la solitud no desitjada, siguin a nivell local, autonòmic o estatal, parteixen del benentès de què qualsevol persona hauria de poder disposar de prou recursos en la seva comunitat per poder trobar la companyia necessària per resoldre les seves necessitats.
Si pensem en la gent gran, una societat conscient d’aquest problema ha de ser capaç de combatre la solitud no desitjada a través d’una xarxa de serveis comunitaris i alhora d’entitats en les quals poder participar i establir vincles de relació social.
En aquest sentit, és indispensable comptar amb habitatges sense barreres arquitectòniques. Disposar de serveis a domicili quan es necessiten. Poder accedir a habitatges comunitaris amb serveis comuns de suport. O tenir accés a viure en una residència o assistir a un centre de dia per a totes aquelles persones amb necessitat d’aquests serveis específics.
Podríem dir que xarxa de protecció social, que articulen la societat civil i el Tercer Sector juntament amb les administracions, és la condició primera, sense la qual no és possible combatre la solitud no desitjada. Ara bé, amb això no n’hi ha prou. Siguem realistes. És necessari però no suficient.
Així ho expressava en una carta al director de La Vanguardia (20/06/2026), Xavier Serra, de Girona, qui feia una interessant reflexió: “La solitud de vegades és bona. Ens ajuda a pensar i a reposar. Però quan s’allarga es converteix en tristesa, desànim i buit.”
El lector gironí aprofundia, posant l’èmfasi en la qualitat de la nostra participació i ens advertia del fet que: “Una societat plena de relacions superficials és una societat profundament sola”. En aquest sentit, concloïa que: “La vida només floreix quan sortim de nosaltres mateixos per compartir-la amb els altres”.
Coincideixo en el fet que ningú s’hagi de resignar a sentir-se sol. Ens cal reflexionar sobre la qualitat de les nostres interaccions, en una societat tan plena de relacions superficials, si volem vertaderament construir i compartir un projecte vital. Ens cal, en definitiva, preguntar-nos què podem fer cadascú, en el nostre entorn, per evitar la solitud no desitjada
Imatge d’entrada: Freepick – Magnific –medium-shot-elderly-man-taking-stroll.jpg
